Gent gran

La resposta a tot açò també l’escriviu vosaltres. Allò que acaba passant és fruit de què fem nosaltres, del que votem, del que exigim i reivindiquem. I qui ens dediquem a elaborar polítiques hem d’assumir i incloure el que pensen, senten i volen les persones que ja són gent gran.

Des de la convicció del fet que el col·lectiu és divers, que hi ha homes i dones (també dones, moltes dones), que les franges d’edat són diferents pel que fa a necessitats, però també hi ha diferències en les expectatives de vida, d’oci, de consum entre unes persones grans i altres. Per tot açò cal que la gent gran participe en les decisions que els afecten directament i indirectament i que ajuden a trencar tòpics.

La ciutat en la qual viuen ha de ser amable i amigable amb totes les persones en ella hi viuen, també amb la gent gran. De fet, va ser gràcies a una moció que vaig elaborar jo mateixa en nom de Compromís, la que es va aprovar en plenari per adherir-nos a la Xarxa de Ciutats Amigables amb la Gent Gran.

Però una adhesió no és res si no es desenvolupen accions concretes que la facen realitat. I no va ser fins que no va entrar aquest govern que ens vam posar les piles per dissenyar, juntament amb la gent gran, aquelles accions que feien possible que Castelló poguera dir de veritat que efectivament era amigable amb la gent gran. I és que, com passa amb les polítiques d’igualtat, les accions respecte a la gent gran han de ser assumides de forma transversal per totes les regidories.

Perquè la gent gran prefereix envellir a casa, al seu entorn i per això calen polítiques d’habitatge, de foment del comerç de proximitat, de serveis sanitaris adequats al seu abast, també d’oci o de connexió amb aquestes zones, que ho facen possible.

Però sobretot, el que cal és deixar de considerar la gent gran com a només receptora de suport. Ens cal el seu saber i les seues vivències. Ens cal que siguen ciutadans i ciutadanes implicades. Ens cal visibilitzar que ja ho són.

*Regidora de Compromís per Castelló