Parlem del que veritablement importa. Hi havia il·lusió, molta il·lusió. A mesura que avançava la vesprada del diumenge, l’ambient s’anava escalfant i les expectatives eren immillorables. Tothom estava plenament confiat fins que a l’últim minut tot es va torçar. Llavors, les llàgrimes van inundar milers d’ulls tristos, ulls de tots els colors, formes i grandàries. Ulls que miraven i tornaven a mirar amb incredulitat el resultat en la pantalla. Diumenge passarà a la història negra d’aquesta ciutat per aqueix fatídic penal que ens va privar de l’ascens a Segona B. Ahir, l’ajuntament va despertar amb la bandera albinegra onejant des de la balconada del despatx de l’alcaldessa en senyal de respecte, un honor reservat a les grans ocasions. Per a les reivindicacions menors ja està l’altra façana municipal, la lletja.
Diumenge també va haver-hi eleccions, un detall menor si ho comparem amb el play-off d’ascens i l’Eurocopa de futbol. Va haver-hi eleccions i molta gent va decidir seguir amb un govern capaç de fabricar proves per a destruir adversaris polítics i de seguir retallant serveis públics fins a on manen els mercats, tal com va prometre Rajoy a Juncker en una emotiva carta enviada recentment. Una part majoritària de la ciutadania va votar a una presumpta banda dissenyada per a delinquir. Nosaltres seguirem treballant per convèncer la gent honesta que eixe no és el camí a seguir, i de que n’hi ha un altre possible. H
*Portaveu de Castelló en Moviment.
