Durant aquesta setmana hem celebrat la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús. La devoció al Cor obert del Salvador ha tingut un gran arrelament en el poble cristià i és una benedicció per a l’Església, perquè al llarg dels segles ha despertat en molts cristians el desig de créixer en santedat vivint en gràcia de Déu. En moltes esglésies la imatge del Jesús mostrant-nos el seu cor ocupa un lloc destacat i atrau la mirada dels creients que necessiten obrir-li el cor.
El símbol del cor ens parla del nucli de la persona, dels seus sentiments i motivacions. El mateix Jesús ens adverteix que el que fa impur l’home (pensaments perversos, fornicacions, robatoris, etc.) surt «de dins» (Mc 7, 21) del seu cor. Però el cor és també signe de veritat i d’autenticitat. Per això el Senyor ens ensenya que hem de perdonar «de cor» (Mt 18, 35). Només una persona que ens obri el cor desperta en nosaltres confiança per a obrir-li el nostre.
En l’evangeli Jesús s’obri amb confiança als deixebles i els revela que és «benèvol i humil de cor» (Mt 11, 29). Únicament una persona humil desperta l’afecte i la confiança necessària en aquells que se senten cansats i afeixugats. El Senyor ens anima també a què, fixant-nos en el seu cor, aprenguem d’Ell. El més important que el cristià ha d’aprendre de Crist és a viure les Benaurances. Només el Senyor les ha viscudes plenament i només mirant-lo a Ell podem fer-les vida.
La humilitat i la mansuetud són les dues primeres benaurances. Per amor a Crist l’autèntic cristià desitja imitar-lo, perquè ha descobert que només en Ell es troba l’autèntica riquesa i la vertadera Vida. Només per aquest motiu els deixebles podem acollir la senzillesa i la pobresa com a forma de vida; abraçar la humilitat; viure la mansuetud que porta a perdonar a qui ens ofèn. Si vivim així el nostre cor serà cada dia més semblant al de Crist i la nostra vida un testimoniatge creïble de l’Evangeli.
*Bisbe de Tortosa
