Hi ha una dita antiga que deia: «La mar s’ho traga tot». Un pensament propi d’uns temps en què no féiem a penes residus i la mar s’ho engolia quasi tot. Que hi ha un moble vell enmig d’un barranc? Venia una riuada i se l’enduia aigües avall. Tenim encara aquesta idea de la mar com a espai immens que absorbeix tot allò que no volem.
Com animals de costums que som, tot i que disposem de la informació adequada i fem magnífiques declaracions d’emergència climàtica, no canviem de manera immediata la nostra conducta. Fins que no tenim la malesa damunt, no reaccionem.
Plens de supèrbia més que no de saviesa, fem veure que no passa res. És tan gran el muntatge (econòmic, mediàtic, social, polític) que hem creat, que ens veiem per damunt de la naturalesa.
I ara, irònicament, actualitzem aquella vella dita que feia veure que la mar s’ho engolia tot, llançant els nostres diners dins d’una mar embravida que no té cap problema a menjar-se’ls tots, any rere any, conforme els aboquem per a regenerar la costa o reconstruir infraestructures a totes llums hui ja impossibles.
Vila-real no té mar, però la proximitat fa que en gaudim i els nostres diners serveixen també per a totes aquestes obres. La borrasca Glòria ha tingut la virtut de dur al debat públic, com mai abans, què hem de fer amb una costa assetjada. El Col·legi de Geòlegs ha proposat la renaturalització com a única solució viable.
Recorde que al gener de 2017, després d’un gran temporal de Llevant i al ple de l’Ajuntament, Compromís va ser l’única força que denunciava el desficaci de refer tots els anys allò que s’engoleix una mar que el canvi climàtic ha tornat més violenta. Fem cas als geòlegs i adaptem-nos a la realitat. I per favor: no llancem els diners a la mar!
*Portaveu del Grup Municipal de Compromís per Vila-real
