Hi ha persones que per a no dir les coses pel seu nom fan autèntics jocs de malabarisme. Un exemple podria ser les declaracions o millor dit, les barbaritats, que va dir l’altra nit en una entrevista el senyor Teodoro García Egea, Secretari General del Partit Popular: «Estamos hablando de que hay mujeres que pueden estar siendo agredidas en su entorno familiar». «Son personas que son agredidas por alguien que vive con ella 24 horas y que encima tiene niños al cargo». Tot açò ho va fer per no utilitzar el nom real que tenen aquestes agressions, aquests assassinats, aquestes violacions, que no és un altre que violència masclista.
Però clar, el PP ha entrat en la lluita per ocupar un espai polític concret i aconseguir els vots de la ultradreta, espai i vots que fins fa ben poc tenia a casa seua però que ara se disputa amb Ciudadanos i Vox. I per a fer-ho tot val. Què hem d’atacar a les dones, al 51% de la població de l’estat? Doncs fem-ho. No tenen cap problema en banalitzar la violència masclista i no dubtaran en endurir, inclús prohibir, la interrupció voluntària de l’embaràs; igual que no tenen cap problema en defensar veladament, o obertament, el racisme, la xenofòbia i l’homofòbia. Ara per ara no podem negar l’existència de la violència masclista. I en aquesta afirmació no estic negant l’existència d’altres violències, però el que és innegable és que a les dones ens agredeixen, ens violen o ens maten pel fet ser dones.
El corrent ultradretana que recorre el món té clar que les feministes som un dels seus grans enemics i no dubten en atacar-nos i desprestigiar-nos. Personatges com Bolsonaro a Brasil o Abascal a l’Estat espanyol repeteixen contínuament que ells han vingut a lluitar contra «la ideologia de gènere». Saben què? Que jo també. Perquè, no ens enganyem, clar que hi ha una ideologia de gènere, evidentment. La ideologia que reivindica la superioritat de l’home enfront de la dona. La ideologia que propugna la submissió de la dona envers l’home. La ideologia masclista. El feminisme, l’única cosa que reclama, és aconseguir la igualtat real entre dones i homes. I per aconseguir-ho des del govern del Botànic, el govern progressista que ha fet possibles els majors avanços en matèria d’igualtat, al costat d’un ampli sector de la societat valenciana, vam impulsar el Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista, pacte al qual s’han adherit ja 9.323 persones i 850 entitats al llarg de tot el País Valencià.
El pressupost de la Generalitat en 2015 per a la lluita contra la violència gènere era de 7.6 milions de euros. Al 2018 vam pressupostar 12.8 milions, complint així amb el pacte i atenent les demandes d’Alerta Feminista. Al 2019 ampliem encara més el pressupost i arribem fins els 19.1 milions. Hem augmentat el Fons d’Emergències per a Dones Víctimes, o un servei específic per a dones víctimes de violència masclista en comarques de l’interior. I al nostre Ajuntament, l’Acord del Grau hem inclós en el nostre treball els pressupostos municipals amb perspectiva de gènere, treballant el Tercer Pla d’Igualtat Municipal o treballant en la sensibilització i formació en matèria de violència masclista, entre d’altres moltes coses. Treballem braç a braç amb les associacions i organitzacions que estan lluitant contra el terrorisme masclista.
I canviar-li el nom, com va fer el senyor García Egea, és amagar la violència que patim les dones pel fet de ser-ho; a més, reduir-la a una qüestió domèstica es retrocedir en l’avanç que col·lectius i societat hem aconseguit . Si no l’enfrontem amb valentia i lluitem contra el masclisme totes juntes, tots junts, perdrem. I és la vida el que ens juguem.
*Regidora de Compromís i portaveu de l’equip de govern a l’Ajuntament de Castellón
