Aquest diumenge celebrem la jornada mundial dels emigrants i els refugiats. Enguany el papa Francesc ens convida a centrar la mirada en els desplaçats interns, és a dir, en aquelles persones que per diferents causes es veuen forçades a abandonar la seua llar i canviar de lloc dins de les fronteres del mateix estat, i no aconsegueixen sortir de la situació de precarietat, abandó o marginació. És un drama sovint invisible per als qui mantenim un nivell econòmic propi de països desenvolupats. En aquestes persones els cristians estem cridats a reconèixer el rostre de Crist .
En el seu missatge per a aquesta jornada el Papa ens indica, utilitzant sis parelles de verbs, com revisar la nostra actitud envers els qui viuen en aquesta situació dramàtica i acostar-nos a ells amb el mateix amor de Crist. El principi que unifica aquestes actituds és que «no són números, sinó persones». Quan parlem d’emigrants i desplaçats ens limitem amb massa freqüència a números, i això ens impedeix superar els prejudicis i apropar-nos a ells a nivell personal. Fins i tot moltes vegades podem ajudar-los amb una intenció bona però sense arribar a una autèntica relació de persona a persona.
Per a un cristià els emigrants i desplaçats són germans. Si volem ajudar-los, el primer és conèixer-los per a poder arribar a comprendre’ls. Conèixer a una persona és quelcom més a saber coses sobre ella: és entrar en el seu interior. Aquest coneixement ens porta a superar pors i prejudicis, fer-nos proïsmes i, d’aquesta manera, servir-los. Si volem acostar-nos a algú hem d’aprendre a escoltar. Gràcies a aquesta escolta, diu el Papa, “tenim l’oportunitat de reconciliar-nos amb el proïsme, amb tants descartats, amb nosaltres mateixos i amb Déu, que mai es cansa d’oferir-nos la seua misericòrdia”.
Aquestes actituds, que possibiliten la trobada interpersonal, ens porten a un autèntic compromís cristià amb els més necessitats, que els ajuda a créixer com a persones i recuperar la seua dignitat. H
*Bisbe de Tortosa
