Si fem una mirada enrere podrem admetre que fa uns pocs anys, enmig de la tremenda crisi que hem patit (i que continuem patint en molts aspectes) la cosa hauria sigut catastròfica a la nostra comarca si no arribem a tindre la taronja. Sense dubte, aleshores va ser un dels nostres bastions primordials per poder suportar la tempesta que ens va caure al damunt. I ara, tot i que no ens en recordem i/o fins i tot que no l’apreciem suficientment, continua sent-ho. I de primer ordre.
La gràfica ocupacional que marca els mesos de l’any al nostre poble (i com molts d’altres del voltant) és ben clara. A principis d’any la taxa d’ocupació és alta, molt alta, mentre que es va reduint a mesura que arriben els mesos d’estiu i torna a pujar espectacularment en esta època, entre els mesos d’octubre i de novembre. La raó, és una principalment: la temporada de la taronja.
A BETXÍ, durant els mesos de collita l’atur arriba a uns índex que fins i tot els experts en diuen plena ocupació. De fet, i com a mostra un botó, en els pitjors anys de la crisi vam ser el sisè poble que més treball va crear en tot l’estat en gener de 2013. I això va ser, evidentment, gràcies a la taronja.
Els llocs d’ocupació directes són enormes. Però també ho són els llocs que promou indirectament, subsidiaris, i que en moltes ocasions no es tenen en compte. Gasolineres, bars i restaurants, supermercats, estancs, administració, assegurances, tallers, etc. són només un grapat negocis que sobreviuen o que es nodreixen a la seua empara.
Les xifres parlen per elles mateixa. Actualment, a Betxí estem rondant el 7% de desocupació (exactament la meitat que al 2009), unes xifres excepcionals en el context estatal. I això és, evidentment, gràcies a la taronja. Algun dia haurem d’apreciar i valorar en la seua justa mesura la importància de la taronja en les nostres vides. I eixe dia no tardarà.
*Alcalde de Betxí
