La crisi del covid ha paralitzat les nostres vides. Si més no, aquest cap de setmana, i des del que va esdevindre un 28 de juny de 1969, arreu del món s’hagueren commemorat els drets, la dignitat i la igualtat per a lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals. 51 anys després, el País Valencià és capdavanter a l’Estat espanyol en matèria LGTBIQ gràcies a l’aprovació de la Llei 8/2017 integral del dret a la identitat d’expressió de gènere, així com la Llei 23/2018 d’Igualtat LGTB+, que reconeixen els drets de les persones del col·lectiu i la diversitat de realitats. Malgrat açò, ens trobem en un moment on a l’Estat s’hi ha vetat la bandera de l’arc de Sant Martí, prohibint per via judicial que es penge al nostre Ajuntament. El Tribunal Suprem ha dictat sentència. Les administracions públiques no poden ja acordar exhibir banderes no oficials. Esta interpretació afecta a l’ús ocasional, i assenyala que, tot i no tenir caire partidista o ideològic, no es poden penjar, perquè segons aquest Tribunal no està dins de les competències que fixa la regulació de les Bases de Règim Local.
Enguany, doncs, no solament ens quedem sense les tradicionals accions que hagueren omplit els carrers durant la setmana, sinó que el simbolisme als espais més propers a la ciutadania brillaran per la seua absència. El reconeixement del col·lectiu LGTBI ha de fer-se pal.lés cada dia. Actualment, quan trobar-nos s’ha tornat tan complicat, aprofitem per reivindicar la necessitat d’una educació pública, laica, de qualitat i que atenga la diversitat. Volem crear així un espai educatiu on imperen els valors democràtics i de tolerància, s’incloga la defensa de la diversitat familiar i la lluita contra qualsevol tipus de discriminacions que puguen patir persones LGTB+ o famílies homoparentals, tant se val si són materials o simbòliques.
*Regidora de Compromís Vila-real
