Els que hem estudiat els llenguatges i discursos polítics expliquem sovint que aquests no són immutables i per tant són històrics. El canvi és quelcom inherent a la història. Però aquestes transformacions no les podem preveure. És en certa mesura un dels motius de l’existència de la historia. En aquest sentit, ja han passat quasi 15 d’anys des que vaig reflexionar, en un estudi entorn de les identitats nacionals, que no hi havia una cultura política que entenguera Espanya com una realitat plurinacional.

Força ha plogut des d’aleshores ençà i mentre s’ha obert una escletxa en favor d’entendre l’Estat espanyol com un garbuix d’identitats múltiples (no sols la nacional) hi ha discursos que es mantenen més o menys perennes, immutables. El primer debat d’investidura de Pedro Sánchez n’és un bon exemple de que, a pesar de l’evolució d’una part de la societat, els partits de la dreta insisteixen a veure l’Estat espanyol des d’una perspectiva molt reduccionista, única, des del centre. La Constitució de 1978 és l’excusa mal interpretada de les essències i la salvaguarda d’Espanya.

I, per cert, es pot permetre un país mantindre un text quasi inalterable més de 40 anys quan la societat és cada cop més canviant? A més, lluny d’acostar postures sobre la realitat plurinacional, la ultradreta se sent a gust en un parlament on bona part dels diputats del flanc conservador estan disposats a confraternitzar idees que plantegen seriosos dubtes de constitucionalitat i arrasarien amb els drets fonamental d’amplis sectors de la societat.

Al remat, correm el risc que els discursos unívocs sobre quina és l’essència i els símbols d’Espanya acaben per pertorbar i diluir el que realment encara ens juguem, ara que els enemics del sistema democràtic han aconseguit entrar a les institucions per pertorbar consensos massa fràgils.

Malauradament, el nou model territorial restarà al marge mentre la quasi totalitat del diputats no treballen per una entesa sòlida, on el fet d’expressar idees democràticament siga un dret clarament respectat. Aquells que defensem les llibertats no farem ni un pas enrere.

*Regidor d’Educació i Participació Ciutadana de Castelló