Després de quatre eleccions i quatre majories progressistes, per fi pareix que l’arrogància s’ha quedat a un costat i que la generositat entra timidament en les negociacions de govern a Madrid. Sis mesos després de les eleccions, amb infinits estira i arronsa i 10 escons menys, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han arribat a un preacord en només 48 hores. Només 48 hores per fer possible allò que durant mesos no han aconseguit. Personalment, no entenc què ha canviat i vaig a evitar grans elucubracions al respecte. Ells i els seus respectius partits sabran per quin motiu ara és sí quan a l’abril era no.

Un preacord que, després del 28-A sumava 165 escons però que, a dia d’avui, en suma només 155 i requereix d’altres suport, ja que la majoria està en 176. Ja parlen de tres vicepresidències i dels noms que apareixeran a l’executiu. No obstant això, poc es parla dels suports que s’han de sumar per a fer possible la investidura. És a dir, tenim un esbós d’alguns qui sense saber el com.

Qui s’abstindrà? Qui votarà a favor? Com s’aconseguiran eixos vots? Estem realment lluny encara de la gran coalició? Estan realment fent govern o hi ha qui està jugant a guanyar el relat de nou? Tot està molt obert i mentre no hi haja més sí que no en la possible votació només podem esperar a veure què passa els propers dies i setmanes (esperem que no siguen mesos) mentre continuem amb la perplexitat que suposa haver apanyar en 48 hores el què porta mesos bloquejat.

Enmig de tot açò, l’escó de Més Compromís per Castelló ha quedat fora del Congrés. tres escons (dos del PSOE i un de Podemos) estan a Madrid però no han fet que el preacord tinga alguna consigna valenciana: on queda el finançament o la inversió en rodalia, o alguna altra reivindicació que atenga les necessitats històriques de Castelló? De nou han pegat la cabotada a les consignes de les seus a Madrid i deixen de banda el territori.

A NOSALTRES només ens queda agrair a les més de 18000 persones la confiança en nosaltres i garantir-los que des de l’extraparlamentarisme seguirem posant les necessitats de Castelló al centre del debat polític, de la mà del company Baldoví i a través dels moviments socials.

Ara ens cal repensar-nos i decidir quin ha de ser el nostre paper a Madrid. Ens toca convèncer de la necessitat de reintroduir la nostra veu al Congrés. Ens cal traslladar a nivell social el menyspreu que patim els castellonecs i castellonenques quan qui ens hauria de representar agafa l’AVE i oblida les propostes de campanya. Ens toca construir-nos com a alternativa política també a l’Estat i aconseguir que els pobles de Castelló vulguen tindre veu allí.

*Excandidata de Més Compromís al Congrés