L’aigua és un bé escàs i alhora vital que, per estrany que parega, està repartit de manera desigual inclús entre una mateixa comarca: la Plana Baixa.
Moncofa és un poble amb problemes hídrics històrics. També és cert que va renunciar a rebre l’aigua del riu Millars mitjançant el canal de la cota 100 per interessos particulars dels propietaris de pous d’aigua. Hem patit molt la falta d’aigua per a l’agricultura, però també som deficitaris en la quantitat de metres cúbics que ens arriba del Consorci d’Aigües de la Plana i això ens ha portat dificultats a l’hora de créixer econòmicament, ja que les indústries no podien optar a drets d’aigua per ser Moncofa deficitària.
Enmig d’aquestes dificultats d’accés a l’aigua va arribar la bombolla immobiliària i el desenvolupament salvatge i depredador del territori que a Moncofa va resultar assolador. Aleshores es va crear una infraestructura a la carta signada amb uns convenis desmesurats que amb la posterior crisi econòmica han esdevingut una hipoteca inassumible per a Moncofa i Xilxes.
El pagament del conveni amb Acuamed suposaria deixar de fer inversions en Moncofa durant els pròxims 25 anys, ja que hauríem de fer front a més d’un milió anual i hauríem de pagar el litre d’aigua, tant veïnat com empreses, a un preu totalment desorbitat. Açò allunyaria més encara les inversions privades i seriem menys competitius.
En aquestes circumstàncies, la solució no és un conveni transitori per a 5 anys, com el signat per Acuamed amb els consistoris afectats, ja que ens retorna a l’inici del problema. L’Estat ha de rescatar els pobles afectats per les dessaladores. Si ho va fer amb els bancs, no pot deixar-nos amb el futur hipotecat.
*Portaveu de Compromís a Moncofa
