Aquests dies estic desconcertat en una proporció raonable per les ignomínies que seguim patint, les valencianes en general i les castellonenques en particular. Els hi explique. Divendres passat vaig estar participant en una xarrada-debat en la Universitat d’Estiu que organitzen les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) a Vilanova i la Geltrú. El tema a debat girava entorn del turisme i el territori i jo havia de parlar sobre com veia la situació al País Valencià. De camí, mentre repassava mentalment el que més o menys anava a exposar, em va assaltar un dubte. Diu el govern de Rajoy que és inconstitucional que els executius valencià, balear i català despatxen els seus documents oficials en català, i l’advocacia de l’estat ha presentat un recurs contra un decret de la Generalitat que va en aquest sentit, per obligar-la a comunicar-se en l’única llengua que, segons el PP, compartim tots tres països: l’espanyol. Com que jo pensava parlar en valencià a Vilanova, em vaig espantar per si no ens enteníem. És evident que ens vam entendre a la perfecció doncs, malgrat la persistència del PP per matar el valencià, parlem la mateixa llengua que illencs i catalans.
L’endemà, ja de tornada, vaig anar a la platja del Pinar. En arribar, la megafonia advertia únicament en castellà que ja estava en marxa el servei de socorrisme. Vaig pensar aleshores que, després que el Tribunal Superior de Justícia paralitzara el decret de plurilingüisme perquè entén que el valencià a les escoles s’ha d’usar en una «proporción razonable», el nostre govern municipal havia aplicat la mateixa doctrina, perquè creu que allò que és raonable és comunicar-se únicament en castellà. Però vet ací que unes hores després, quan es va alçar un vent de xaloc persistent, la megafonia va emmudir i no va advertir als banyistes, ni en castellà ni en valencià, que la pols que envaïa la platja en una proporció gens raonable, venia de les muntanyes de materials amuntegats al port i que no era recomanable per a la salut respirar-la. Era la mateixa pols que entra per les finestres de les cases del Grau i que es diposita al nostre menjar. La mateixa pols que tothom veu i que Francisco Toledo ignora desproporcionadament.
*Regidor de Castelló en Moviment
