Arriben les vacances i els primers dies, entre feines pendents, recaos, esmorzars, visitar la família, la piscina dels amics, cerveses, orxata i un llarg etcètera, acabes fent servir el cotxe moltes més vegades que quan estàs treballant. Jo no sé vostés, però jo en el cotxe sóc dels que escolte la ràdio. Són dues de les poques coses que puc fer alhora: conduir i escoltar la ràdio. Em relaxa. Inclús quan el todólogo de torn diu una barbaritat que m’indigna, m’indigna, des d’una calma estranya en algú tan vehement com jo.

I clar, escoltar la ràdio aquests dies és escoltar converses al voltant del debat d’investidura. La negociació --si al que està passant li podem dir negociació-- és el fulletó de l’estiu.

Les declaracions d’uns i d’altres, les reunions que no són tals, que si l’Administració està ja preparant el cens electoral, que si no vols parlar del programa.... Especulacions que donen per omplir les tertúlies i els noticiaris d’estiu.

Davant d’aquest debat, un referent del periodisme, com és Manuel Campo Vidal, afirmava que «ningú no diu res de nou». Doncs té tota la raó. I el problema és que el que està passant ja sabem com acaba: amb un fracàs. Vulguem o no, el PSOE i Podem estan invertint més esforços a buscar qui és el culpable de la investidura fallida que en solucionar els problemes de la gent.

Perquè el fet de no tenir Govern, el fet d’estar amb aquesta interinitat que ja durà quatre anys, té conseqüències nefastes. Justament aquesta setmana El Periódico Mediterráneo informava de com desenes de milers de pensionistes de la nostra província, depenien del govern per a la revalorització de les seues pensions. En joc està si continuen tenint el mateix nivell de vida, el milloren, o si no hi ha Govern, empitjoren la seua situació.

Per si això no fora prou, hem conegut també les xifres de recursos bloquejats per a les comunitats autònomes per falta de Govern. Recursos dels quals depenen sanitat, educació, dependència i tantes altres competències transferides que s’encarreguen del benestar de les persones i la justícia social.

Cal dir que ací, el PSOE juga a no assabentar-se’n perquè quan Rajoy estava en funcions li reclamaven aquesta transferència, i juraven que era possible, i ara, doncs... no. S’està utilitzant a les autonomies com a ostatges, per forçar la investidura. Trist. I és que quan mirem els diners que no arriben al País Valencià, per culpa de no haver-hi govern, ens trobem 1.800 milions d’euros d’inversions paralitzades. I això dóna per moltes infraestructures i genera molts llocs de treball.

L’aportació que el Govern de Madrid ha de fer a les persones dependents de les nostres comarques tampoc no arriba. I mentre pensions, dependència i infraestructures estan paralitzades, els responsables d’aquesta paràlisi miren i remires les enquestes del CIS per saber a qui votaria la ciutadania en cas de comicis.

Això sí, per a pensar que cal introduir peatges a les autovies sí que han tingut temps.

Esperem que quede en no res i només siga una ocurrència d’un Ábalos que cada dia que passa necessita més lleixiu per a rentar la seua imatge.

*Portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló