Europa afronta una de les crisis humanitàries més greus de les últimes dècades. Milers de migrants es juguen la vida al Mediterrani fugint de guerres i misèria. La Unió Europea fa massa temps que mira a un altre costat, oblida la seua pròpia història i ignora el drama humà. La desídia europea està donant ales a les posicions d’extrema dreta xenòfobes que lidera el ministre d’Interior italià, Matteo Salvini. La crisi en la gestió de l’Open Arms, una oenegé que auxilia a immigrants desesperats que intenten arribar a les costes del Mediterrani, és la punta que colpeja les nostres consciències de tota una política migratòria inhumana. El vaixell porta quasi tres setmanes a la intempèrie amb 109 persones en el seu interior. Ara es troba a poques milles de l’illa italiana de Lampedusa, però el govern de Salvini sols accepta atendre 27 menors. La situació és extrema. Per si no fos prou, dirigents irresponsables arremeten contra gent famèlica i, a Espanya, el diputat de Ciudadanos Marcos de Quinto, intenta convertir-se en el nostre particular Salvini qualificant de «bien comido» al passatger famèlic de l’Open Arms, demostrant la misèria ideològica d’una dreta que sembla que no veu amb mals ulls el discurs de l’odi.

Davant eixa amenaça de dreta xenòfoba, a Espanya el Govern ha reaccionat tard, i diumenge va oferir només alternatives en ports espanyols que es troben a a hores d’ara a una distància insalvable. El discurs d’odi i la xenofòbia s’ha de combatre amb projectes socials més inclusius, acollidors i igualitaris. Qualsevol reacció que no siga carregar de pressió a Salvini per la seua política criminal contrària al Dret Internacional és una concessió.

La unió política d’Europa, si té sentit, és perquè va nàixer de la memòria d’haver patit la xenofòbia després del sacseig de la població de conflictes semblants als que ara Àfrica i Orient viuen. Matteo Salvini i Marcos de Quinto atempten contra eixa memòria i, precisament ho poden fer, per la timidesa de la política migratòria de la UE que només busca externalitzar fronteres i estalviar-se polítiques socials i d’acolliment amb un acord de vergonya amb Turquia. Tot el projecte social europeu viu una crisi profunda i l’única resposta possible per frenar el projecte de l’anti-europa és repensar les institucions europees en una clau més social, inclusiva i compromesa. És l’única forma de defensar la memòria d’Europa.

*Regidor i portaveu d’Unides Podem a l’Ajuntament de Castelló