Quan vaig decidir sumar-me a Compromís, era una adolescent somniadora ansiosa per canviar el món, típic de l’edat. Més tard, la definició dels estudis universitaris ho corroboraven, ja que el Treball Social es basa en la promoció del canvi, del desenvolupament social, la cohesió, l’enfortiment i alliberament de les persones sota els principis de la justícia social, drets humans, responsabilitat col·lectiva i respecte a la diversitat. Anys després, en l’exercici professional, aprendria a donar tot el que tinc a les persones que atenc, sempre des de l’estima.
En presentar-se la possibilitat de participar del projecte amb gent amb qui he crescut, no sols en edat, sinó també en humanitat, em va semblar fantàstic; ara podria veure el funcionament de l’estructura, disseny i planificació des d’un nou prisma. L’estructura d’un Ajuntament ens ajuda a fer front als desafiaments diaris, almenys en el meu ideal.
El dia què vaig començar a formar part de la corporació, estava plena de goig i il·lusió. Pel que feia a la feina, volia treballar pel meu poble, la meua gent. Però el joc polític no entén d’ideals. Els problemes de comunicació entre govern i oposició són presents gairebé des del primer minut de la legislatura. No calia covid-19 per assabentar-nos de les decisions d’Alcaldia a través dels diaris, fins i tot de com i quan va a convocar un Ple o què anem a tractar.
Però el més escandalós ha estat conéixer l’ordre del dia d’un Ple extraordinari, del qual ens havíem assabentat per una nota de premsa, pel Facebook de Compromís, on un regidor socialista ens l’ha fet saber per aquesta plataforma. I la resta d’oposició s’assabentarà també amb aquest mètode? Inaudit!
*Portaveu adjunta de Compromís a Vila-real
