Sincerament, no acabe d’entendre que l’alcaldessa Amparo Marco considere un èxit que el seu govern haja fet possible que l’Ajuntament tinga el superàvit més gran de la seua història. Entendria aquesta satisfacció en el PP, en la seua versió blava o taronja, però no puc comprendre l’alegria d’un govern autoproclamat d’esquerres perquè enguany hagen “sobrat” 22,6 milions que, en bona part aniran a pagar als bancs.
La dreta, per a qui l’èxit de les seues polítiques és directament proporcional a la quantitat de diners que es transvasen de les arques públiques a les empreses de l’IBEX 35, té raons per alegrar-se, però PSOE i Compromís haurien d’estar preocupats perquè sobren tants diners mentre quede pendent tanta inversió necessària per atendre l’emergència social que patim. Un exemple: Castelló en Moviment va incloure als pressupostos una partida, xifres rodones, de 300.000 euros per a 40 Jornals de Vila. A la convocatòria s’han presentat més de 2.000 persones necessitades de treball, prova que calen molts més recursos i en esta línia insistirem als pròxims pressupostos. Ens acusaran de demagogs per dir que amb aquests 22 milions de superàvit, totes eixes 2.000 persones hagueren tingut accés als Jornals de Vila, però encara és més demagògic voler fer creure que aquest superàvit és producte d’una bona gestió. H
*Regidor de CSeM
