En la vivència de la crida a la santedat hi ha mitjans i elements dels quals no podem prescindir, alguns perquè tenen el seu origen en el Senyor i altres perquè formen part de la tradició de l’Església. El Papa cita alguns d’ells: «els diferents mètodes d’oració, els preciosos sagraments de l’Eucaristia i la Reconciliació, l’ofrena de sacrificis, les diverses formes de devoció, la direcció espiritual, i tants altres» (nº 110).
El Papa esmenta alguns riscos i límits de la cultura actual: «l’ansietat nerviosa i violenta que ens dispersa i ens afebleix; la negativitat i la tristor; l’accídia còmoda, consumista i egoista; l’individualisme i tantes formes d’espiritualitat sense encontre amb Déu que regnen en el mercat religiós actual» (nº 111). No obstant això, aquesta situació es pot transformar en una oportunitat per créixer en certes actituds espirituals. L’ansietat que ens porta a perdre la pau interior es combat centrant-nos en Déu, que ens estima i ens sosté. Això ens dóna fermesa interior per suportar les contrarietats i també les infidelitats i defectes dels altres: «A partir d’eixa solidesa interior, el testimoniatge de santedat, en el nostre món accelerat, voluble i agressiu, està fet de paciència i de constància en el bé» (nº 112).
L’audàcia i el fervor en la vivència de la missió és signe de què no se cedeix a la temptació de la comoditat a la qual ens arrossega aquesta cultura consumista i egoista. Qui no vol renunciar a les seues seguretats i no arrisca en el servei a l’Evangeli i als altres, en el fons està espiritualment paralitzat i el seu testimoniatge difícilment produirà fruit.
Enfront l’individualisme, actualment afavorit per determinades formes d’espiritualitat que centren la persona en el propi jo, és necessari convèncer-nos que el camí de la santedat l’hem de recórrer comunitàriament, en oració constant per trobar-nos amb Déu i alimentar-nos de la seua Paraula.
*Bisbe de Tortosa
