Així li crida Pedro Picapiedra a la seua dona quan es quedava fora de casa, i he recordat aquesta imatge, perquè ara fa justament uns tres anys, vaig escriure un article parlant de Pedro i Pablo, però no els Picapiedra i Mármol, sinó del Sánchez i l’Iglesias.
Primer que res seré sincer, entre les campanyes i la negociació, feia setmanes no seguia la política feta des de Madrid. Si ja normalment em queda lluny la M-30, ara que havíem de fer un govern per a Castelló i el Grau, més encara.
Però bo, siga com siga, va arribar a mi la campanya de Ciudadanos de Pactos de la Infamia, i vés per on va aconseguir cridar-me l’atenció. Tampoc molt, sols el temps en què vaig poder comprovar que oblidaven que en Vinaròs la majoria l’aconseguien sumant a Totes Som Vinaròs. Que afirmaven que Compromís estava dins del govern d’Almassora, cosa que avui en dia continua sent falsa. I que segons ells ni Compromís, ni Castelló en Moviment havíem aportat res a l’Acord del Grau, que també és parlar sense tenir ni idea del que dius.
LES INCORRECCIONS de la campanya de Ciudadanos han sigut tan grans, que fins i tot han hagut d’esborrar alguns dels tuits publicats en xarxes.
I això sense comptar que la campanya de Ciudadanos es basava en barbaritats tan grans com que Vinalesa o Gata de Gorgos, decidiren el govern de l’Estat. I també en l’odi i la falta de respecte al diferent, cosa que demostra fins a quin punt són d’intolerants i poc demòcrates.
Però bo, si aquesta campanya m’ha servit d’alguna cosa, és justament per fixar-me en què està passant en Madrid, en la Moncloa i en el Congrés dels Diputats, i després de dos mesos de les votacions, el panorama és desolador.
LA TESTOSTERONA i l’electoralisme tornen a estar una altra vegada per sobre del diàleg i de la governabilitat. Sembla increïble que un partit que se suposa d’Estat com són els socialistes, estiguen plantejant repetir eleccions, solament perquè l’enquesta els és favorable.
No puc evitar una de les frases que ens va deixar el politòleg Pablo Simón en la seua visita a Castelló. «En España, no se negocia, se presiona, deia, i sembla que així serà la història, ja abans d’hora, es llança l’atac mediàtic, sense debatre ni res. Importa més el posicionament inicial i l’eslògan, que el discurs i l’acord.
No importa que foren les quartes eleccions en quatre anys. No importa que mentre anem d’elecció en elecció, deixem de treballar per un finançament just o per pressupostar i executar el Corredor Mediterrani. No importa la quantitat de polítiques que deixem de fer. Recursos malbaratats. Diàlegs profitosos. Sols es busca el conflicte i la gresca. I si com a conseqüència d’eixa fam de poder, no fiquen tot el seu esforç en ser la força transformadora de la societat, els té igual, perquè el seu objectiu és altre.
Els ho he de dir, no sé si en octubre hi haurà eleccions o no, però això de repetir les eleccions una vegada i una altra, fins que guanye jo, pot ser molt estratègic, i estar dins de les regles del joc, però a banda de poc ètic, és molt poc seriós. Si algú no sap pactar i sobretot guanyar, millor que no ens represente.
*Portaveu de Compromís per Castelló
