Castelló s´ha incorporat des de fa poc a la ruleta dels famosos. El festeig, la boda i la maternitat de Maria José Campanario amb el torero Jesulín de Ubrique i la pres¨ncia del perruquer Juan Miguel Martínez en un programa de televisió han posat d´actualitat la capital de la Plana a tota la premsa rosa. És gr cies a ells que tot l´Estat Espanyol sap de Castelló i ningú no pot estranyar-s´hi. Al capdavall, vivim en un món que entronitza la banalitat , que valora una miss per damunt d´un savi o un gol de Farinós per sobre d´un descobriment científic.
Per², amb tot, el fenomen del xafardeig no és nou. L´actual eclosió de programes que se n´ocupen -i que han convertit en estrelles María José i Juan Miguel- no és sinó la resposta moderna a velles pulsions ben humanes. Fa un temps, quan el carrer era lloc de conviv¨ncia de les persones i no patrimoni exclusiu dels cotxes, quan la gent no tenia pressa i invertia part del seu temps en converses, el xafardeig ja ocupava un lloc preeminent en la vida de la gent. Aleshores, quan tots els veïns es coneixien entre si eren les perip¨cies sentimentals dels coneguts que satisfeien l´interés de la parr²quia: que si tal s´entén amb qual, que si aquell i aquella viuen junts per² no es parlen, que si la filla de tal ha deixat sense her¨ncia els germans, que si el fill de l´altra té tota la cara del carnisser i afers així. Les botigues, les tavernes o els casinos, els rotgles que es formaven al carrer eren els f²rums on es debatien aquesta mena de qüestions.
D´un temps en§ , tanmateix, les coses han canviat: no es tracta, per², que la vida sentimental dels nostres barris s´haja tornat menys atzarosa. De cap manera: la condició humana no ha mudat tant en els darrers temps.
Ocorre, per², que els veïns a penes es coneixen entre si, i així, el xafardeig immediat ha perdut tot el vigor. Quin encant té saber que tal i qual veïns del barri s´entenen si no coneixem ni l´un ni l´altra? Si no podem imaginar la cara del marit enganyat o la reacció de l´esposa confiada? És precisament aquest buit que han vingut a omplir les revistes i els programes televisius que s´ocupen dels afers rosa. Com que ja no podem xafardejar dels veïns, perqu¨ no els coneixem, necessitem que algú ens pose a l´abast uns personatges, coneguts per tothom, que ens proporcionen la mat¨ria prima necess ria per al xafardeig.
El problema és mantenir aquest interés pels famosos en uns límits tolerables. Perqu¨, al Regne Unit, uns psic²legs han alertat sobre l´expansió de la Síndrome d´Adoració als Famosos, una obsessió patol²gica amb la vida dels famosos que pot provocar modificacions ben serioses de la conducta de les persones que la pateixen. De moment la malaltia afecta ja, en distints nivells, un de cada tres ciutadans brit nics. Amb tot, no es preocupen vostés massa, si més no de moment: pel que se sap no sembla contagiosa.
