No cal ser massa espavilat per detectar el descr¨dit de la política. En dos sentits, almenys. Un de cultural i un d´est¨tic. El primer arranca de l´escassa formació democr tica dels ciutadans d´aquest país, conseqü¨ncia directa de la foscor dels anys del Franquisme. Així les coses, els debats dels diferents parlaments, per exemple, són percebuts per la ciutadania (i sovint pels mateixos polítics) com a enfrontaments est¨rils, quan no com una escenificació gratuïta d´una com¨dia pr¨viament escrita, i en cap cas com una sana i constructiva contraposició d´idees, com un mecanisme d´ajust que permeta una gestió més participativa. Les eleccions, igualment, són vistes per bona part dels ciutadans com un enuig potser necessari per² també irrellevant, ja que bona part dels electors no confien que d´una a una altra opció hi haja, en general, massa difer¨ncies. No contribueix gens a l´educació ciutadana l´immobilisme dels partits, sovint enquistats en les pr²pies conviccions o interessos i escassament proclius a admetre cap mena d´aportació dels rivals. Ni tampoc una llei electoral concebuda per afavorir els dos grans blocs sota l´argument (bastant discutible) de la governabilitat, unes normes que afavoreixen majories absolutes que no reflecteixen la realitat, que limiten la pres¨ncia de les veus discordants i, per tant, eliminen el di leg com a instrument b sic de l´acció de govern. I encara ajuda menys a fomentar la cultura democr tica la dist ncia que, a poc a poc, ha anat establint la classe política respecte dels ciutadans a qui, segons la llei, representa.
El descr¨dit de la política s´alimenta també d´una mancan§a est¨tica i alhora moral. La ciutadania est conven§uda que la majoria de polítics accedeixen als c rrecs públics per parar la m i omplir-se la butxaca. Pregunten vostés, si no em creuen, i veuran. Potser a causa de la falta de cultura democr tica, potser a causa de la in¨rcia del nepotisme franquista, potser a causa de les ingents necessitats econ²miques dels partits, la creen§a que la política no coneix límits morals est tan arrelada que la corrupció té una incid¨ncia mínima en les tend¨ncies electorals. Aquests dies s´ha tornat a parlar d´Eduardo Zaplana, a qui uns empresaris atribueixen el cobrament de comissions il lícites arran la construcció de Terra Mítica. No és, ja ho saben vostés, la primera vegada que imputen Zaplana. Fa uns anys, unes cintes enregistraven el seu prop²sit d´actuar en política per enriquir-se. En aquell cas, Zaplana fou absolt perqu¨ les gravacions no havien estat obtingudes amb les garanties legals, per² ningú desmentí que aquella fóra la seua veu. I, en canvi, tot i saber-ho, l´electorat valenci li atorg elecció rere elecció la seua confian§a. I no és l´únic cas: Jesús Gil result repetidament elegit a Marbella tot i les ombres -algunes d´elles objecte de condemna judicial- que planaven sobre la seua figura; l´electorat castellonenc, segons les enquestes, no sembla massa disposat a castigar Carlos Fabra tot i les seues presumptes implicacions en tr fic d´influ¨ncies. Aquest és, al meu parer, un símptoma greu de falta de maduresa democr tica: la indifer¨ncia electoral eixampla els marges de la corrupció política i aquesta, en multiplicar-se, alimenta en l´electorat la creen§a que, efectivament, política i corrupció van necess riament lligats i, per tant, justifica la indifer¨ncia davant el problema. El peix es mossega la cua. Per² cada vegada és més gros.
Escriptor
