La celebració de la Pasqua ens duu cada any a aprofundir en la nostra vinculació amb Crist: el nostre baptisme. En realitat, sense el baptisme, sense aquest pas amb Crist de la mort a la vida, nosaltres, el nostre món, per molt noble, just i bell que sigui, no hauria assolit encara aquella novetat de vida eterna que només Déu ens pot donar. Des de la resurrecció de Crist aquest món nostre, i nosaltres en ell, caminem cap a un altre més ple en el què resplendirà per sempre la justícia i la pau, i en el què Déu serà "tot en tots".

Conèixer el Jesús que ens mostren els Evangelis ja és quelcom gran. Però Ell ha volgut, com a fruit de la seva resurrecció, donar-nos l´Esperit Sant. Així ens permet ser contemporanis seus, és a dir, deixar-nos abastar per Ell. I això succeeix quan celebrem els Sagraments. Mitjançant els Sagraments es realitza l´encontre de Crist ressuscitat amb els homes, als qui el senyor, per l´Esperit Sant, comunica la seva gràcia.

Malgrat això, alguns consideren que aquests ritus que celebra l´Església no són necessaris per viure com a cristians. Diuen "sóc cristià però no practicant", és a dir, no participen en la celebració de la fe. Una forma de vida cristiana pobra i sense futur, sense relació amb Crist viu. No oblidem que ser cristià vol dir creure en Crist, seguir els seus camins i participar en el misteri mateix de la seva vida i salvació en els Sagraments. Així com els deixebles no només van escoltar la paraula de Jesús sinó que van entrar en contacte amb ell, també nosaltres estem cridats a entrar en comunió de vida amb Crist. Els cristians creiem que allò que era visible en la vida del nostre Salvador, ha passat als Sagraments després de la seva resurrecció. El temps Pasqual, fins a la festa de la Pentecosta, és temps de gràcia per renovar els nostres vincles amb Crist.