Giovanni Sartori va definir els partits polítics com, “qualsevol grup polític que se presenta a competir a les eleccions i pot col•locar mitjançant aquestes, els seus candidats en càrrecs públics”, ningú s’imagina la democràcia representativa sense ells, es tracta d’una part inseparable d’aquesta, la seva columna vertebral.
I aquí arriba la paradoxa, per desgràcia, existeix un àmbit en la nostra democràcia on increïblement, els principis democràtics ni han arrelat ni es practiquen, justament en el sí de la majoria dels partits polítics. Aquesta anàlisi no és supèrflua, ens trobem davant d’una contradicció interna del nostre sistema amb implicacions molt greus. Poden partits sense democràcia interna, exercir un govern democràtic quan arriben al poder? La resposta és un rotund no.
La meua exposició no és un exercici teòric, parteix de la contemplació del dia a dia de la nostra terra. A Castelló venim patint aquesta dura realitat des de fa molts anys. Amb un Partit Popular governant la Diputació d’una forma caciquil, com si fóra un negoci privat, amb actituds pròpies d’altres èpoques. Podem explicar aquest fenomen d’una manera personalista, reduint-lo tot a un nom, Fabra, o fer una anàlisi més profunda. Aquesta forma de govern es la conseqüència directa d’un PP a on les qüestions importants són decidides unilateralment pel líder, on les bases no participen del govern i de la presa de decisions, i la seua tasca queda reduïda a aclamar al seu cap i acceptar les seues propostes. On els successors són escollits a dit, com hem vist amb la designació de Moliner, amb mètodes propis de l’Imperi Romà i qualsevol tipus de procés d’elecció democràtica està fora de consideració. Vist així quasi pareixeria un miracle que un partit així governarà d’una altra manera.
Fins que no ens adonem que l’organització i funcionament democràtic dels partits es una ferramenta pedagògica fonamental per què el ciutadà aprenga a viure en democràcia, fins eixe moment, no donarem solució als greus problemes de llibertat i democràcia que tenallen les nostres comarques. H
