2011 ha estat un any apassionant quan igual anaven a l’atur milions de persones com et fan vicepresidenta de la diputació. Un any estrany en què des de la Generalitat es tiraven milions d’euros en coets i grans esdeveniments però no pagaven proveïdors, Un any realment valencià, fallero, fester i alegre en què Francisco Camps i Ricardo Costa representen, de manera magnífica, com funciona part de l’administració valenciana que ha adjudicat als de la Gürtel milions d’euros mitjançant adjudicacions durant les quals més d’un haurà d’haver mirat cap a un altre lloc: diferents edicions de Fitur i la visita del Papa, entre d’altres.
Del món ideal anunciat pels nostres governants on des de l’aeroport ens visitaven més de mig milió de turistes l’any que compraven com a bojos apartaments i jugaven a golf de nit i de dia, hem passat a unes instal•lacions fantasmagòriques on l’única cosa que molesta els conills que l’habiten són les faroles que puntualment, totes les nits, il•luminen no ningú sense que ningú assumisca els errors.
Fins i tot el discurs dels guanyadors de les eleccions ha canviat. Per ara només s’esmolen els ganivets mentre somriuen ufans. Demanden austeritat, bon govern i millor administració quan han acumulat un deute gegantí producte del saqueig desordenat convenientment avalat per les urnes. Ací, diuen uns, qui no roba és perquè no pot, fent referència als gestors polítics de caixes i bancs, resumint el sentiment majoritari que hui dia campa per les nostre terres les nostres comarques. Uns altres segueixen, avergonyits, el judici a un expresident que ha fet molt per la CAV.
S’espera, però, un 2012 encara més cabró. H
