Fa uns anys ningú haguera previst el rapidíssim deteriorament del Partit Popular al País Valencià. Els seus governs des de Zaplana fins a Alberto Fabra han reduït la Generalitat a un enorme runa econòmica on diversos empresaris han fet caixa i, ara, encara es disputen les deixalles. Tot una època que es pot resumir en la corrupció de la Gürtel, els grans projectes faraònics i un sistema clientelar. A Castelló hem tingut a uns dels personatges que millor encarna eixa política corrompuda. Carlos Fabra, que com Al Capone, va ser condemnat per delictes fiscals, per robar dit en llenguatge del carrer, quedant impunes els altres “assumptes”, després de la dilació vergonyosa del procés judicial. Molts esperàvem que finalment ingressara en presó, però ¡no! Els jutges han demostrat una comprensió amb el delinqüent Carlos Fabra que no han tingut amb altres condemnats, de classe més humil. En contra de la Fiscalia Anticorrupció i de l’Advocacia de l’Estat, Carlos Fabra segueix lliure.
Parlem clar, des dels mitjans de comunicació s’ha posat l’èmfasi en les corruptes oligarquies polítiques, prou menys en les econòmiques que són les corruptores i quasi no gens en les judicials, que són les que garanteixen molt sovint la impunitat. Els jutges pertanyen a una casta endogàmica que es retrotrau al temps del franquisme. Són una part del sistema, que al costat de la política i l’economia, ha de ser sanejada si volem construir un nou escenari de veritable Justícia. H
*Diputat d’EUPV a Les Corts
