Previament a l’acte d’elecció de president de la Generalitat es llegiren diferents dicursos a càrrec dels representants dels partits i agrupacions de partits amb representació parlamentària. Acostumen a ser relats sobre la bondat de les mesures que s’adoptaran per part dels guanyadors o, tot i estar enfadat com una mona, oferir la col•laboració necessària per a millorar les condicions dels habitants a més d’avisar que estaran vigilants no se sap ben bé de què donat que el programa que es durà endavant no és el seu.
Sorprén per agressiu, extemporani, extraterritorial i, per què no, idiota, el discurs dictat de Carolina Punset, representant de Ciutadans, quan dedicà gran part a comparar la seua particular visió del que ocorre a Catalunya com a futurible valencià i, directament, a despreciar el valencià. L’apocalipsi, la ignorància, la desocupació i grans catàstrofes van lligades, segons les paraules de Punset, a la utilització del valencià com a llengua vehicular en l’escola. Cosa que s’ha fet des de fa 30 anys i llengua que parlen més de nou milions i mig de personetes en les seues variants territorials.
Sense anar més lluny, Sant Vicent Ferrer, gens sospitós d’extremista socialista rama nacionalista, recorria França, Alemanya, Anglaterra, Portugal i Itàlia predicant en valencià i trobà reconeixement i fortuna. H
*Escriptor
