Els éssers humans tenim la tendència a viure en comunitat. La polis no és el conjunt de cases habitades sinó un espai per a funcions civils, per a debatre de la «cosa pública».
Les ciutats, siguen grans o menudes, són espais de convivència, per compartir, per ajudar-se. Si tot açò no passa, no té cap sentit que parlem de ciutat. Aquests dies hem tornat a parlar del concepte de «ciutat educadora». Les ciutats disposen d’incomptables possibilitats educadores. Resultat de com es gestione la ciutat.
Hem de ser conscients que el lloc on vivim té elements i ocasions importants per afavorir la formació integral. La ciutat la defineix qui l’habita, com s’organitza, com es gestiona i tot això pot contribuir a ser agent educatiu permanent, d’una riquesa plural. I sobretot, amb una gran capacitat per contrarestar factors «deseducatius». Sols cal posar-li intenció. Des de tots els àmbits podem contribuir a l’existència d’accions, activitats, espais on promoure condicions de plena igualtat.
La ciutat és el marc primari de vida social i d’interrelació i, per tant, de solidaritat. Enfront de l’individualisme, la ciutat és marc de solidaritat, enfront de l’aïllament, és marc de comunicació, I podem organitzar-nos per a facilitar-ho. Des del govern de l’Ajuntament de Castelló treballem per garantir el dret a la ciutat. I volem fomentar de l’accés igualitari de tota la població als beneficis potencials de la ciutat. Treballem per la seua participació democràtica en els processos de presa de decisions i el compliment dels seus drets, responsabilitats i llibertats fonamentals.
Una ciutat amb vocació d’educadora, com la nostra, ha de promoure condicions de plena igualtat, on càpiga el respecte, la capacitat de dialogar sobre la diferència, les actituds democràtiques i de respecte a la diversitat. Ens podem plantejar molts objectius per aconseguir-ho. Un dels primers és fomentar el sentiment d’identitat respecte a la ciutat. Que els barris perifèrics puguen tindre la seua, també, d’identitat diferenciada. Però dotant-los de continuïtat i bons accessos.
Cal que es considere la capacitat educadora de la ciutat i un dels factors no-educadors més importants és quan no hi ha manteniment adequat dels espais públics. Si una plaça està tot el dia bruta, si en un nou parc es moren un centenar d’arbres i ningú no els reposa, si els paviments es deterioren, si els monuments es malmeten amb grafitis xenòfobs o feixistes, tot perd la seua eficàcia educadora i tot s’integra en un procés de degradació.
Quan hem planificat la mobilitat ho hem fet pensant en totes les persones que es mouen, en l’espai que necessiten i en el risc que corren. Tenen dret a un espai sense perill, sense excés de soroll i amb un aire respirable. Aconseguir aquest equilibri, amb la idea clara que l’espai viari no està destinat únicament a l’aparcament de vehicles. Hem dissenyat una mobilitat més cívica. Esta planificació té en compte la cultura, els centres educatius, els esports, les qüestions mediambientals i de salut, les econòmiques i les pressupostàries, les que es refereixen a la mobilitat i la vialitat, a la seguretat, als serveis. Aquest govern té un projecte que posa a les persones en el centre de les seus polítiques, perquè entén que la ciutat som totes i tots.
*Vicealcaldessa de Castelló
