Els reptes de la nova Diputació

Les diputacions s’han plantejat com l’ajuntament d’ajuntaments, però en la pràctica s’han convertit en un contrapoder als governs de signe contrari en altres institucions. El desviament de les seues funcions primigènies és una de les raons per les quals cal substituir-les per un altre nivell d’organització territorial que complisca millor els objectius. Mancomunitats, comarques, al cap i a la fi agrupacions de municipis que apropen la presa de decisions als que viuen i treballen al territori, que són els que coneixen els problemes que els afecten de primera mà.

La prioritat de la Diputació ha de ser destinar tots els recursos a garantir els serveis públics bàsics: aigua potable, depuració d’aigües, enllumenat públic, accessibilitat i asfaltat de carrers, neteja.... i no estar pendent de línies de subvencions totalment insuficients per resoldre problemes estructurals. Per posar en marxa esta nova forma de fer, ha d’haver-hi una nova estructura administrativa que descentralitze els serveis tècnics i treballe en el territori.

El paper actiu dels ajuntaments en la presa de decisions no es pot basar en fer visites al president per demanar coses, sinó que ha d’institucionalitzar-se un espai de debat i diàleg en què s’escolte els alcaldes. És insuficient una cimera d’alcaldes durant la qual es plategen qüestions molt locals i en què bona part del temps l’ocupa el discurs del president per lloar la seua gestió.

Les duplicitats de serveis entre les diputacions, ajuntaments i la Generalitat suposen un malbarament de recursos considerables. No es poden duplicar les subvencions amb aportacions de la Diputació amb una clara intencionalitat: mantindre la presència del PP en el municipi. Ni tampoc plantejar ocurrències, més que projectes seriosos, per contrarestar la Generalitat en serveis socials o sanitat. Des de la col·laboració entre les institucions segur que eixirien programes més profitosos per afrontar les necessitats dels pobles.

*Portaveu Compromís Diputació