Em desperte escoltant a la ràdio que han trobat restes microscòpiques de plàstic al fons del mar, als llocs més recòndits de les muntanyes i, ara, també al Pol Nord, enmig de l’aigua congelada: «Ja no hi ha dubte. Molt de temps després que desapareixerem, quan una civilització alienígena arribe a la Terra, sabrà que hem estat ací per un xicotet detall: el plàstic».
Una vegada comença la vida normal del dia a dia, no et lleves de les mans els envasos, en qualsevol de les seues formes. I et dones compte, quan recicles a casa, que el recipient on els acumules està sempre ple, que no para de créixer i créixer en la vida que duem. Hi ha aliments que fins i tot porten tres i qiatre embolcalls dins d’un mateix paquet.
En este context, no podem quedar-nos més amb els braços creuats. Tant en l’àmbit particular com en el general, en el públic. Per això, en estos moments a Betxí estem recollint la brutícia que, lamentablement, hi ha escampada pel terme, en bona part derivada de les campanyes citrícoles. I ara estem deixant-lo tot preparat perquè, quan es reinicie en poques setmanes, estiga tot net. Esperem que, almenys, algunes quadrilles puguen fer un pensament abans de deixar els rotgles de brutícia allà per on passen.
I per això mateix també, en les pròximes festes, anem a ser molt estrictes en esta matèria. A través del projecte Menys gots, més goig, intentarem reduir al màxim l’ús del plàstic i augmentar la reutilització dels gots en tots els actes musicals, tant els que organitza l’Ajuntament com els que fan les penyes.
Ja no valen excuses. Si volem deixar un món millor als que venen, si volem tindre uns pobles més nets i tindre un medi ambient més sa, hem d’agafar el bous per les banyes. En l’actual dinàmica, si no ho fem ara, demà potser serà ja massa tard.
*Alcalde de Betxí
