Per segona setmana consecutiva comence estes línies contant una batalleta que vaig viure fa alguns anys. Perquè em ve al pèl sobre les manifestacions de llauradors que hi va haver la setmana passada a Extremadura.
Com ja he dit alguna vegada, el meu sogre és extremeny. Això vol dir que, afortunadament, he pogut conèixer i visitar aquella terra diverses vegades i la veritat és que val molt la pena. En un d’eixos viatges vaig fer cap a las Hurdes, en concret a Casar de Palomero, un xicotet poble de poc més de 1000 habitants.
Una vegada allí, em va sobtar de seguida la gran suma de bars en la localitat. I sobretot, la quantitat de gent que hi havia dins, ja que estaven tots completament plens de gom a gom. La meua sorpresa va ser quan un cambrer em va comentar que la raó de tot allò era el P.E.R. El P.E.R.? Què és això del P.E.R.? «Sí hombre, el subsidio que cobramos. Como somos agricultores, trabajamos seis meses y los otros seis nos los paga el Estado». Tal qual.
Eixa va ser la meua primera experiència real amb el famós Plan de Empleo Rural (P.E.R.) de què tant havia sentit parlar. I resulta que, rascant rascant i per resumir, és el famós subsidi que es va inventar Felipe González allà per l’any 1986 per a extremenys i andalusos.
No vaig a valorar per què ho va fer i què ha significat tot això en termes electorals en eixes comunitats autònomes des d’aleshores. Però quan sents que els arguments oficials per implementar-lo van ser que els llauradors treballen uns mesos i la resta descansen perquè han de recollir el fruit, te n’adones de com ens tracten i ens menyspreen als valencians.
I després, els de sempre, s’omplin la boca dient que hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona per altres temes que ni ens van ni ens venen. Però del P.E.R. no se’n parla i és una mostra més de com discriminen i menyspreen al llaurador i al camp valencià.
*Alcalde de Betxí
