El proper juny tindrem al Bloc el nostre VIIIé Congrés, ajornat l’any passat per la pandèmia. Possiblement serà el Congrés més important al que s’ha enfrontat el Bloc. I algunes veus diran que açò passa a cada Congrés, però no és així. Al darrer, al 2016, ja estàvem al Govern del País, però feia massa poc de temps com per a ser plenament conscients. És cert que ja havíem governat molts ajuntaments, alguns d’importants, però no és el mateix. Governar des del Consell, poder aconseguir majories a les Corts, formar part de l’Executiu en dos diputacions i els principals -per demografia- ajuntaments del País Valencià ens ha fet vore com d’important és evolucionar. I fer-ho sense perdre la nostra essència: adaptant-nos a la nova realitat. Ser conscients d’allí on podem arribar a mig i curt termini, i posar els fonaments per al llarg.
Jo mateix vaig tindre el privilegi i l’honor de ser alcalde del meu poble. I vaig viure les dificultats que això suposa. Amb les singularitats que té cada poble. Però ara, des de l’oportunitat d’estar en Corts, coneixes nous reptes. Sabem que podrem fer tot allò que ens agradaria, però no deixarem de pressionar per aconseguir millorar la societat valenciana des de la nostra perspectiva. I això és el que hem d’adaptar a través del Congrés.
La ponència política proposada se cimenta sobre el sobiranisme. I això, per a mi, és tot un encert. Com diuen els versos: «No ser res si no s’és poble». Però per a ser poble, primer s’ha de ser. I per a ser, necessitem sobirania. Sobirania vol dir autogovern, democràcia i justícia social. Vol dir feminisme... I per no renunciar a aquesta sobirania necessitem eixamplar la massa social que ens envolta. Necessitem arribar i aconseguir que ens entenga més gent. I això és el que significa evolucionar: adaptar-nos al medi i aconseguir adaptar el medi a nosaltres. Sempre de manera sostenible.
Diputat de Compromís a les Corts
