El meu món és el dels meus majors: jo sóc Tomàs, Tomasín, el fill de Tomàs i de Carmen la mudeta del molí de Sant Antoni». Recorde encara les seues paraules al començament del discurs que va pronunciar al saló de plens d’Almassora quan vam formalitzar el nomenament com a Fill Predilecte a l’octubre del passat 2020. Així es va presentar qui va ser alma mater de l’IVAM i president honorífic del Museu Thyssen-Bornemisza.
Tomàs Llorens Serra, qui va donar i rebre classes d’art a les universitats més prestigioses del món i acumulava més de 400 publicacions, es va descriure com a fill dels seus pares i d’una extensa família vinculada al treball de la terra. Va recordar l’olor dels seus estius i els jocs al molí del camí de Sant Antoni, les dificultats de l’època, els rols de cadascú a l’arbre familiar dels Llorens Serra.
Mentres ahir el ministre Rodríguez Uribes, la Generalitat Valenciana, l’IVAM i tantes institucions vinculades a les més altes esferes de la cultura s’acomiadaven d’ell jo recordava eixe discurs tan personal al saló de plens de l’Ajuntament del seu poble amb una memòria formidable passats els 80, detallant anys de naixement, professió i descendència de cada familiar. Perque això era allò més important per a ell: d’on venia. Nosaltres teníem un Fill Predilecte, una eminència de l’art, davant i ell no va fer referència al Museu Reina Sofia ni al seu doctorat honoris causa, a res que li alçara els peus de la terra.
No sé si amb el nomenament oficial a l’octubre vam pagar el deute que teníem amb ell des de feia dècades, amb la cultura en majúscules. L’honor de sentir el repàs tan íntim, el recorregut tan ple de sensacions i vivències personals, ens va fer ser testimonis d’un moment únic dedicat a un home especial. No vull que siguen paraules fàcils que acompanyen a qui ens deixa. Al contrari: vam haver d’habilitar una altra sala per permetre a tants amics i coneguts que volien compartir amb ell el reconeixement del seu poble, Almassora. I això només passa si el protagonista ha deixat l’empremta que cal a qui l’envolta.
Ara la terra que el va vore nàixer al carrer de Sant Marc ha de protegir per sempre el llegat artístic i, per damunt de tot, el personal. Res més important que ser un bon home.
Tomàs, Almassora et recordarà.
Descansa en pau.
Alcaldessa d’Almassora
