Al llarg de més de cinc dècades hem vist com els pobles del nostre interior s’anaven despoblant. I no és només qüestió de perdre població, ja que moltes ciutats de la costa també ho fan, sinó que estructures socials senceres desapareixen, sense que d’altres les substituïren per adaptar-se als nous temps.
El despoblament s’ha anat convertint en un procés aparentment irreversible. Als pobles queda qui queda. Normalment, gent amb possibilitats o pertanyent a nuclis socials molt compactes o impermeables. El final de la migració, provocat per la crisi de 2008, va deixar al descobert un buit poblacional reforçat per anys de desídia de totes les institucions, de sistematitzar polítiques desfavorables per a aquestos habitants. Enfront d’això, el Fòrum de la Nova Ruralitat ens guia amb una perspectiva pròpia, acurada i crítica sobre el paper de les institucions i de la societat civil vers al repte demogràfic.
L’ocupabilitat és certament un element molt important, però no l’únic. Els serveis bàsics (des de l’abastiment d’aigua, passant per la sanitat o la digitalització) i la vivenda són, sens dubte, elements indissociables a l’habitabilitat d’una zona.
A la Diputació, dins del nostre marc competencial, estem en constant comunicació amb els diversos actors socials de la província, amb els quals ja estem elaborant la nova Estratègia Provincial de foment de l’ocupació, l’emprenedoria i la promoció econòmica 2022-2023.
Aquesta és una mesura entre moltes d’altres que cal prendre. Per a revertir el despoblament s’ha de legislar, des d’altres estaments que sí que poden fer-ho. En aquest canvi fem falta totes i tots amb voluntat conscient i proactiva. Instal·lar-nos en la queixa no ens servirà de res.
Diputat de Promoció Econòmica
