Sempre he pensat que el regal més gran que pots oferir als teus és el teu temps. Tindre temps i oferir-lo als altres és la mostra més gran d’estima amb la que comptem avui en dia l’ésser humà. Però amb aquesta maleïda pandèmia ha resultat impossible oferir el temps als nostres en directe i ho hem acabat fent amb pantalletes pel mig, i he de dir que eixe temps no és el mateix, les persones necessitem abraçar-nos, besar-nos, escoltar-nos, tocar-nos, veure’ns, parlar-nos, fins i tot olorar-nos... tot el que implica els nostres cinc sentits i de tu a tu. Pel que fa als afectes, res de pantalletes pel mig.
La pandèmia també ha evidenciat tot allò que no podem fer. Recordo com gaudia quan anava a la fira amb els pares, o com m’agradava pujar al poble i desaparéixer corrent a buscar a tota la quadrilla, anar a la penya i menjar-nos la rua tots junts. Però els millors records són els de la joventut, la immensitat d’aventures, concerts i orquestres a l’estiu ballant fins que apuntara el primer raig de sol... Són incomptables les historietes que tots guardem en el nostre record i que de segur ara mateix teniu al pensament. Tot allò que nosaltres vam gaudir tant, aquesta maleïda pandèmia ho ha arravatat a moltes generacions.
Per això, no podem culpabilitzar als joves de tractar de viure amb normalitat i fer allò que tots hem fet. Està clar que en aquesta pandèmia ha pogut haver-hi persones (joves i no tan joves) que no han respectat les normes i aquests comportaments no són tolerables, però no podem criminalitzar a tots els joves pels mals comportaments d’uns pocs.
Les mesures són necessàries, però la fatiga pandèmica ens fa estar ben farts d’elles. Tot i això, les respectem i ací estem la majoria de nosaltres, en el respecte i compliment de les normes. No podem criminalitzar a generacions senceres pel comportament incívic d’uns pocs.
Diputada autonòmica de Compromís
