No hi ha major glòria per a un esportista que representar el seu país en uns Jocs Olímpics. La competició fundada pel baró Pierre de Coubertin l’any 1896 i arrelada en els Jocs de l’antiga Grècia, posa damunt del tauler molt més que guanyar una medalla: el prestigi d’una nació i dels seus esportistes, l’esforç, l’afany i la capacitat de superació, l’èpica, la companyonia... en definitiva, els valors més purs que envolten la pràctica esportiva i que ens recorden que, en l’esport i en la vida, l’èxit està més en el camí que no en la meta.
A Vila-real tenim la sort i l’orgull de comptar amb esportistes d’altíssim nivell en competicions d’abast nacional i internacional. També en els Jocs Olímpics, on fa una setmana vam patir i gaudir com poques vegades acompanyant els nostres olímpics, Sebastián Mora i Pau Torres, en la seua participació en els Jocs de Tòquio. Una fita històrica de la que han tornat amb el segon diploma olímpic del nostre campió ciclista i la medalla de plata amb la selecció del futbolista del Villarreal, que, per cert, no para de fer-nos gaudir i somniar. I, n’estic segur, ho tornarà a fer en la temporada que comença.
Evidentment que ens hauria agradat a tots, i a ells els primers, penjar-se un or en els Jocs de la pandèmia. Però va ser el mateix De Coubertin qui va dir que «el més important de l’esport no és guanyar, sinó participar, perquè l’essencial en la vida no és l’èxit, sinó esforçar-se per aconseguir-lo». Estar allí, a Tòquio, és una victòria per ella mateixa; una fita a l’abast de molt poca gent. Tornar a casa amb el reconeixement del món a la teua vàlua, ja siga en forma de medalla o de diploma, està reservat només per als millors. I dos d’ells són de Vila-real.
Dos joves d’una qualitat esportiva, però també humana, excepcional, que s’han animat i acompanyat en l’aventura olímpica en un exemple de companyonia i veïnatge. Dos vila-realencs de cor que ens omplin a tots d’orgull. Com ho fan també altres esportistes professionals que porten el nom de Vila-real arreu del món. Entre ells, la nostra olímpica Yurema Requena o l’olímpic Kiko Hervás i el paralímpic Dani Vidal, que, tot i no ser vila-realencs de naixement, tenen una estreta relació amb la nostra història esportiva. També destaca de manera especial en l’àmbit internacional el nostre campió de boxa de la Unió Europea en pes mosca, Jairo Noriega. Un exemple de tenacitat, potència i superació que no para de collir èxits damunt del ring.
Amb cadascun dels triomfs dels nostres esportistes més internacionals, Vila-real vibra. Quan la victòria no arriba en forma de podi, la ciutat els anima orgullosa a seguir superant-se. Perquè ells són els millors ambaixadors de l’esperit de millora continua que ens identifica com a poble i que ens ha convertit en la ciutat que hui som. Referents internacionals i pilars de la nostra marca de Ciutat de la Salut i de l’Esport, que ens ha fet viure un estiu ple d’èxits i alegries. Triomfadors en l’esport i en la vida, que, per a nosaltres, són medalla d’or a la humilitat, la superació i l’estima al nostre poble. Gràcies.
Alcalde de Vila-real
