Quan la pandèmia encara aclapara totes les portades dels mitjans de comunicació, l’emergència climàtica no fa vacances ni admet conjuntures concretes, com les que han afectat el poble d’Azuébar en els darrers dies. Un altre incendi demoledor ha destrossat els hàbitats naturals que costen centenars d’anys de regenerar al nostre país. En un context de temperatures elevadíssimes com mai havíem vist, no ens deixem de preguntar si tot el que estem fent serà suficient per a pal·liar els efectes del canvi climàtic. L’escalfament de la Mediterrània no deixa lloc als dubtes quan a les seues conseqüències en forma d’una major inestabilitat, i per tant, el sotmetiment a esdeveniments meteorològics més contundents i perillosos per a la població que vivim ací.
És obvi que no estem fent el suficient per aturar-ho. Sempre s’ha dit que cal conscienciar i sensibilitzar molt més la societat, i també des de l’ensenyament es posa cada vegada més l’accent en aquestes qüestions. A més, Castelló compta amb educadors ambientals que volen millorar aquesta conscienciació a peu de carrer. No obstant això, necessitem accions més contundents que reduïsquen l’activitat que juga en favor de l’escalfament de la Terra. Totes les accions individuals són necessàries, però calen polítiques transversals valentes que posen l’accent en un canvi d’hàbits, comportaments, usos que generen consums més sostenibles i que potser ens obliguen a produir, en general, menys.
En compte de pensar en créixer, ampliar, crear grans infraestructures i en pelotassos urbanístics que destrueixen el territori, cal construir alternatives on la sostenibilitat siga la predominant de la nostra acció política, per distribuir millor els nostres recursos i ser més eficients. Una d’aquestes iniciatives és, sens dubte, la promoció d’una jornada laboral de quatre dies, que està impulsant el secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu. Aquest canvi podria repercutir en una davallada dels desplaçaments i per tant de les emissions contaminants, a més de facilitar el descans dels treballadors i la conciliació familiar.
No s’entén com mentre Nacions Unides ens demana accions valentes sobre el canvi climàtic, alguns dirigents polítics aposten per ampliar ports, aeroports i més obres que per a res contribueixen a una millor protecció ambiental. Si alguna cosa ens ha ensenyat la pandèmia, és que la salut és una prioritat, la pròpia i la col·lectiva, i això passa per cuidar el nostre planeta. L’enorme esforç del cos de bombers en la Serra d’Espadà d’aquests dies no pot quedar envà, cal que actuem perquè el nostre planeta no pot esperar més.
Regidor de Compromís a l’Ajuntament de Castelló
