Per quina raó Amazon creix exponencialment i fa del seu propietari l’home més ric d’este món? La resposta és plural, però no difícil d’entendre. A vore si ho sé explicar. Amazon excel·leix en l’ús de les tecnologies digitals, la qual cosa els aporta beneficis a molts nivells. No hi ha límits en el mercat 2.0, per tant, han aconseguit que el seu mercat siga gairebé infinit, abasta tota la humanitat tecnificada. I és de primer d’economia, el fet que ampliar mercats permet abaixar els preus gràcies a les economies d’escala. Els preus els baixa fins al punt de treballar sovint mitjançant el predtory pricing, és a dir, venent a pèrdues. Això els hi permet fer fora del mercat als rivals i ampliar encara més els rendiments d’escala. I als que no fa fora, els compra. Els rivals més dèbils, són les xicotetes i mitjanes empreses, que precisament representen en el gros del teixit productiu valencià.
A més a més, pot fer-ho amb tota mena de béns, perquè fa servir la informació de mercat que generen les empreses que venen en la seua plataforma. Esta gran i plural oferta, fa créixer encara més la seua clientela, perquè en un sol magatzem (cibernètic) ho trobem tot. I nosaltres seguim comprant a la seua plataforma augmentant els seus rendiments d’escala, perquè és extremadament barat.
D’altra banda, Amazon té accés a una quantitat d’informació sobre gustos i hàbits de consum de la població, molt superior a la informació que sobre la ciutadania té cap estat del món. I ho té, perquè li ho regalem cada dia amb les nostres interaccions. Sobre la base d’esta informació construeix la seua política de discriminació de preus i perquè escanya econòmicament a les empreses que venen a la seua plataforma. Estes empreses, xicotetes i mitjanes, veuen reduït els seus marges, i es veuen obligats a reduir o congelar salaris.
A sobre, gràcies al seu algoritme, la plataforma ens condueix directament i inexorable cap a la compra dels productes destacats a la plataforma. Ells decideixen què veiem abans i amb quina insistència. És allò de les grans superfícies posant a les prestatgeries més baixes i més accessibles, allò que té més interés a vendre’ns, dut al paroxisme absolut. I clar, quan consoliden determinats productes, passen a produir-los ells mateixos i deixen caure a les empreses que els hi han regalat la informació, la idea i que els hi ha donat a guanyar diners gràcies als abusius marges comercials.
Diguem que el procés de concentració monopolística aboca a una menor producció, un menor ús de la capacitat productiva, una menor creació d’empreses i una caiguda de la quota dels salaris en el PIB. Potser algú pensarà que l’estancament de salaris en el seu entorn, la pèrdua de teixit productiu, la caiguda del PIB i la resta de conseqüències, es compensa via fiscal per les aportacions de la plataforma. No és el cas. Amazon no paga impostos en usar intel·ligentment la seua deslocalització del negoci i la seua política de no repartir dividends. La societat porta tota la seua vida declarant no tenir beneficis i per això no reparteix dividends, malgrat la qual cosa, continua sumant inversors que saben que les participacions són, per ara, actius fàcils de vendre. De tot això es dedueix que hi ha una transferència fabulosa de renda amb destí a GAFA (Google, Amazon, Facebook, Apple) i a algunes poques companyies més, en detriment de la societat en el seu conjunt.
Sí. Amazon crea llocs de treball. Però són de molt baixa qualificació professional, i no compensen ni de bon tros, tots els que ajuda a destruir en el seu entorn per tot el que ja s’ha explicat. I quan tanca un xicotet fabricant d’ulleres de sol, posem per cas, perdem els llocs de treball, perdem PIB, i perdem impostos. I encara hi ha qui mira embadalit el creixement de la plataforma.
Amb els beneficis que li regalem, Bezos viatja per l’espai. Ací, mentrestant, molts encara estan en la lluna.
*Secretari autonòmic d’Ocupació
