Dissabte que ve, 25 de setembre, els diaques Matteo Bordignon i Santi Martínez seran ordenats preveres en la Catedral de la nostra diòcesi. Amb Christian Pinto, ordenat l’abril passat, són tres els nous sacerdots que s’incorporen al presbiteri diocesà. Vull convidar-vos a donar gràcies a Déu per aquests nous sacerdots que són un regal per a les comunitats cristianes que formem aquesta porció del Poble de Déu que pelegrina cap al Regne.

La possibilitat del sacerdoci no entra en l’horitzó vital de la majoria dels joves del nostre món, fins al punt que molts no arriben a entendre els motius que justifiquen una decisió com aquesta. En èpoques passades la vocació sacerdotal era una opció social i culturalment acceptada, i fins i tot positivament valorada. A pesar que la immensa majoria dels sacerdots viuen amb generositat i lliurament la seua vocació, avui no és un ministeri socialment valorat. Des d’un punt de vista humà, estem davant una decisió que implica una ruptura amb els paràmetres de la cultura dominant. Per això hem de demanar al Senyor que els concedeixi la gràcia per a viure el seu ministeri amb senzillesa, humilitat, alegria i desig de servir-lo amb santedat malgrat les dificultats, la indiferència i la incomprensió que puguen experimentar en alguns moments de la vida sacerdotal.

La situació que estem vivint ara mateix pot ser purificadora per a l’Església, perquè evita motivacions inautèntiques en l’opció vocacional: avui no es pot desitjar el sacerdoci per poder o prestigi.

Si ens preguntem per les raons que poden portar a un jove a oferir-se al Senyor i entregar-li totalment la seua vida i la seua persona, descobrirem que, en el fons, això només s’explica quan es viu una amistat amb Jesús tan forta que el porta a sentir passió pel seu Regne, a estimar a tots amb el mateix amor de Crist, a desitjar que tots els homes i dones del nostre món arriben a conèixer-lo i a estimar-lo.

Bisbe de Tortosa