N’estic fart dels polítics que, amb paraules buides i altisonants i opinions sense profit, ens mantenen desinformats; intenten manipular-nos, i adoctrinar-nos. Dies enrere, un ciudatà que es va presentar com a polític en actiu, va escriure un libel que, al llegir-lo, vaig sentir vergonya aliena. L’ home, que estic convençut que serà una excel·lent persona, es passa tot l’article fent demagògia barata; desqualifica e insulta al president del govern, al president de la Generalitat i als polítics d’esquerra. Els acusa entre d’altres coses que entremescla, de dictadors, de tindre sequaços, de manca de talent, d’incapacitat de govern, del fracàs estrepitós de la protecció dels ciutadans davant la pandèmia... Com a ciutadà corrent, té tot el dret per a expressar la seua frustració, desfici, enuig o defraudació per l’actuació dels polítics que governen. Tan mateix, com a polític en actiu, té la obligació de dir-nos perquè considera que son uns dictadors els polítics citats, si els hem triat democràticament; si han fet algun desgavell per mala gestió, per què no ho denucie, judicial o públicament?; per què no indica quins fets avalen la incapacitat per a governar que els imputa?; per què alló del fracàs estrepitós en la gestió de la pandèmia? Sobre la roina de l’hostaleria podria comparar-lo amb les empreses de tot tipus tancades durant la crisi econòmica que va començar en 2009, de la que ell tindrà un fart de documentació, governava el seu partit. Per cert, la crisi econòmica es va produir gràcies al talent dels conservadors de dretes i dels bancs; i la malifeta la estem pagant tots els habitants d’aquest país, i un dels responsables en Espanya va ser anomenat ministre d’Economia per Rajoy.
Si amb l’adjectiu sequaços, l’home pretén fer un insult, en podria haver escollit un altre que no li afectara, perque un sequaç és aquell que segueix les idees d’un altre, o que arrossega la doctrina d’un partit, com fa aquest polític. El talent, és una virtut que no es pot retraure, manca a molts polítics de tots els partits. Per cert, les repúbliques bananeres les van crear els Estats Units amb la CIA, mitjançant colps d’estat. I eren de dretes. Somoza, Estroessner , Pinochet...
Un ciudatà del carrer, pot dir sense ofendre i, sense provar el que diu, el que vulga; és la seua llibertat d’expressió. Un polític, quan parla com a tal, té la obligació de raonar, i provar, si vé al cas, el que diu. Com a polític té al seu abast un munt d’informació de la que manca un ciudatà del carrer. El polític, té el dret i l’obligació de contrarestar les accions i opinions dels governants. Com a polític té l’obligació de contar-nos els motius pels quals està en desacord amb el seu adversari, sense generalitzacions, ni demagògia, ni insults. L’ètica i moralitat política si es té i s’utilitza no permet, per respecte a tots aquells als que representa, parlar sense profit. Un polític, si és un càrrec institucional, no representa sols al seu partit o a qui l’han votat: les seues accions afecten a un munt de persones. Si no sap, no vol o no el deixen, que s’ho deixe. Parla molt de la llibertat, humilment voldria recordar-li que «el secret de la llibertat radica en educar, ensenyar i informar a les persones, mentre que el secret de la tirania està en mantindre-les en l’ignorancia» –Maximilian Robespierre– Desinformar, o no informar, manipular i mentir és propi de tirans.
No sé qui li va escriure l’article però si va ser ell mateix més val que no torne a fer-ho; si va ser algú que se dedica a escriure-li articles que esbrine si li té malícia, perquè va escriure un pamflet manipulador i desinformador, manifestant un odi i una rancúnia que no es pròpia del càrrec que diu que ostenta. No va dir res que valguera la pena.
*Llicenciat en Dret
