El procés sinodal al qual hem sigut convocats pel Papa, no pretén únicament que arribem a algunes conclusions sobre els aspectes de la vida de l’Església que més ens preocupen, com pot ser la necessitat de reorganitzar-la davant el fenomen de la falta de vocacions sacerdotals o religioses, que ens força a buscar alternatives per atendre pastoralment les diferents realitats eclesials. Tampoc es tracta de trobar fórmules que resulten eficaces per a l’anunci de l’Evangeli i la transmissió de la fe en el moment actual. L’objectiu és més profund: aprendre a viure en l’Església des d’unes noves actituds. Encara que la fase diocesana acabarà el mes d’abril, el document preparatori insisteix que la sinodalitat és una característica constitutiva de l’Església i el camí que ha de recórrer durant el tercer mil·lenni. En aquest document s’empren tres termes per a expressar què és l’essencial en la vida eclesial: comunió, participació i missió.
La comunió és quelcom més que la unitat. La unitat pot ser externa i jurídica. A l’Església hi ha unitat quan els fidels professem les mateixes veritats, celebrem els mateixos sagraments i reconeixem l’autoritat als legítims pastors acollint els seus ensenyaments i prestant-los l’obediència. La comunió pressuposa aquesta unitat, però no es limita a ella. Les veritats que creem ens han de portar a compartir i viure junts la fe; els sagraments que celebrem ens fan amics de Déu per la Gràcia que ens comuniquen; la unitat garantida pels pastors ha de portar-nos a una comunió en l’amor, a fer de l’Església una mateixa família de germans. Certament, això no implica que entre nosaltres no hi haja diferències, però si la fe viscuda és autèntica, les diferències no arriben a convertir-se en divisions. El procés sinodal ens ha d’ensenyar que no ens podem conformar amb una unitat merament externa i que les diferències no ens han de dividir.
Us convido a pregar des d’ara pels fruits d’aquest procés sinodal.
*Bisbe de Tortosa
