Aquesta setmana, després de mesos de treball, de negociacions, d’escoltar aportacions d’alcaldes i alcaldesses..., per fi Les Corts han donat llum verda a la Llei de Fons de Cooperació Municipal.
Sí. Com totes, sembla una farragosa i densa. Però sota eixa aparença, s’amaga una llei fonamental que posa les bases del nou model de col·laboració de les administracions valencianes amb els municipis del nostre territori.
Un exemple. Recorden vostès com es funcionava abans? Recorden quan totes les inversions de la Diputació anaven a parar a un grapadet de pobles on l’alcalde compartia color amb el totpoderós president? I clar, hi havia pobles que s’ho emportaven tot –des de depuradores, a heliports, passant per zones esportives, fonts o millora de camins--, mentre d’altres es quedaven sempre mirant. Sense serveis ni inversions. Si no eres amic, res...
Doncs bé, la Llei de Cooperació no només acaba definitivament amb aquelles pràctiques caciquils, sinó que estableix que a partir d’ara els diners de Diputació s’invertiran als pobles de la mà del Consell. A tots els pobles. I segons criteris objectius, i no d’amistat o afinitat política.
Sembla un xicotet pas, però aconseguir per llei que les Diputacions es dediquen a ajudar als pobles i que ho facen de la mà de les altres administracions és un pas històric.em acabat amb la discriminació entre les pobles. I clar, el PP, que estava molt còmode repartint discrecionalment els diners de Diputació només entre els amiguets, ha dit que durà la nova llei al Constitucional. Ells, el PP, i la dreta en general –també la cavernícola-- viuen millor en el món dels amiguets. Nosaltres, hem vingut a acabar amb els privilegis. I per això, aquesta llei, a més de fixar una justa distribució dels diners entre els pobles garantirà, a proposta de Compromís, una discriminació positiva cap als pobles més xicotets, els que més ho necessiten. Un gran pas.
*Diputat de Compromís a Les Corts
