Sobran muros y faltan puentes. Pero no teóricos. Ni retóricos. Ni identitarios. No es tiempo para bailes de salón. Tenemos que superar la lógica de la competencia entre próximos y sustituirla por la cooperación con los vecinos para competir con otras macrorregiones europeas» deia el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, dilluns passat en un article d’opinió.
L’escrit, titulat Mapas, no banderas apel·lava al sentit de cooperar enfront dels micro nacionalismes o xovinismes identitaris que l’únic que fan és destrar les oportunitats de regions que, si es plantegessen treballar braç a braç, podrien competir d’igual o de tu a tu, amb altres països europeus en PIB, població i competitivitat.
A menor escala ja, m’agradaria encoratjar als municipis a fer el mateix. I ho vull fer amb exemples a la mà.
L’Edusi Benicarló-Vinaròs és un exemple de mobilització de recursos econòmics europeus en pro del desenvolupament de ciutats i, en concret i en aquest cas, d’una regió de dos municipis que, conjuntament, sumen més de 50.000 habitants i que de manera fictícia ens posicionarien com la segona ciutat més poblada per darrere de la capital de província i per davant de Vila-real.
L’altre és la Taula del Sénia. No la que únicament es dedica a promocionar l’oli com a punta de llança de les seus polítiques, sinó aquella que el company Jordi Romeu com a primer tinent d’alcalde i posteriorment com a alcalde, va veure néixer per tal d’agrupar a municipis valencians, catalans i aragonesos a la ribera del riu Sénia.
Aquesta legislatura, Vinaròs juntament amb Ulldecona i Alcanar (dos poblacions de Catalunya), aprofitant la tan demandada remodelació de la N-238, hem establert noves línies de col·laboració i comunicació que ens ha portat a reunir-nos per plantejar problemàtiques conjuntes més enllà de la burocràcia administrativa entre autonomies i ajuntaments de signes polítics diferents.
El centralisme existeix, i no només el de Madrid. És el moment de ser més forts. És moment de cohesionar territoris.
Alcalde de Vinaròs
