Cuidar el terme

Ara fa un parell de setmanes vaig enviar als directius de tots els comerços i cooperatives agràries de la localitat una missiva demanant-los, com tots els anys, que davant l’imminent inici de la campanya tarongera i en la seua activitat miraren, alhora, pel nostre terme. I ho feia, bàsicament, en dues grans línies: que traslladaren als seus treballadors i treballadores la necessitat de respectar l’entorn i que tingueren en compte la conservació de les vies rurals.

Doncs bé, la temporada citrícola ja està pràcticament a ple rendiment i, lamentablement, amb ella han tornat a aparèixer les deixalles que alguns collidors –no tots, ni de bon tros-- es deixen allà per on passen. Botelles de cervesa i d’aigua, trossos de paper d’albal, plàstics, gots i restes diverses es poden trobar en moltes de les finques que ja han estat collides. A pesar que en els últims estius hem fet una espenta decidida per netejar les voreres dels camins rurals, quan arriba este temps el terme s’ompli de fem. I es poden veure, moltes vegades, antics reguers que s’han convertit en autèntics abocadors.

Des que estic d’alcalde, hem asfaltat pràcticament dos camins a l’any tot i que el present exercici ha sigut històric, amb una inversió de més de 300.000 €. Està clar que els temps han canviat, i no podem anar a arreplegar els caixons de taronja en carro. Però si continuen passant grans vehicles carregats fins a dalt per estos camins, sobretot en les jornades humides o banyades per la pluja, es malbaraten recursos municipals que podrien ser destinats a millorar altres aspectes del terme i del poble.

No cal ni dir que la immensa majoria es comporta com Déu mana. Arreplega les restes de menjar, transita ordenadament i respecta les normes mínimes de convivència. Per això hem de d’intentar convèncer que la mala praxi que fa la minoria ens perjudica a tots en general.

*Alcalde de Betxí

Suscríbete para seguir leyendo