Amb el primer diumenge d’Advent comença un nou any litúrgic i el temps en què ens preparem per al Nadal. En l’ambient dels carrers es percep la proximitat de les festes, però de vegades tenim la sensació que es pensa més en les coses que en la preparació personal per a acollir al Senyor. Per als cristians el més important és l’actitud amb la qual ens disposem a rebre a Crist. L’Advent hauria de ser, en primer lloc, un temps per a escoltar més assíduament la Paraula de Déu i per al creixement espiritual, conscients que ningú pot presumir d’una vida cristiana perfecta.
En el seguiment de Crist no sempre avancem: poden aparèixer la rutina, la desil·lusió o el cansament. Sovint, en la vida necessitem començar de nou. L’Advent és una invitació a un nou començament que ens permeta seguir avant en la vida de la fe. En l’Eucaristia d’aquest diumenge escoltarem aquestes paraules de sant Pau: «volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre la manera de comportar-vos i d’agradar a Déu; ja ho feu, però us demano que avanceu encara més» (1Te 4.1).
Per ajudar-vos a recórrer aquest camí, la meta del qual és que «Déu conserve del tot irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos, per al dia de la vinguda de nostre Senyor Jesucrist» (1Te 5, 23), us oferiré unes reflexions sobre una exhortació que sant Pau dirigeix als cristians de Tessalònica: «Viviu sempre contents, pregueu contínuament, doneu gràcies en tota ocasió». Això és «el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist» (1Te 5, 16-18), tres elements que han de caracteritzar la vida cristiana: hem d’estar «sempre» contents; pregar «contínuament»; donar gràcies «en tota ocasió».
El primer signe d’una vivència cristiana de l’Advent és l’alegria. Quan els motius de la nostra alegria són superficials, aquesta és efímera. Si la causa que ens porta a estar contents és profunda, eixa alegria roman. Un cristià ha d’estar sempre content perquè ha conegut a Jesucrist.
*Bisbe de Tortosa
