Per tot i per tant. El passat dilluns, dia de la Constitució, l’Ajuntament de l’Alcora va celebrar un senzill acte institucional, un reconeixement públic a aquelles persones que durant els moments més durs de la pandèmia van estar a primera línia de foc per tal d’ajudar-nos en eixos dies foscos, en els quals teníem la por en el cos i no sabíem molt be a què ens enfrontàvem.
Si mirem arrere, estic segur que tots i totes rectificaríem algunes de les decisions preses en aquells moments, jo el primer. Però és que, del matí a la nit, ens vam tindre que enfrontar a un virus desconegut, un virus que ha paralitzat les nostres vides, ha truncat part dels nostres projectes de futur i, el més dur de tot, ha deixat a famílies desolades per la pèrdua de familiars de manera inesperada.
Teníem l’obligació moral de fer un acte per donar les gràcies, una paraula molt fàcil de pronunciar, però que, de vegades, ens costa molt fer-ho. Els protagonistes de l’homenatge representen a eixos professionals i col·lectius que van donar-ho tot, treballant perquè no ens faltara de res.
Recorde les cridades de veïns i veïnes del nostre poble per a dir-me que si necessitava la seua ajuda podia contar amb ells i elles.
Recorde que, quan era quasi impossible trobar mascaretes, empreses taulelleres van donar quasi totes les que tenien als sanitaris del nostre centre de salut perquè pogueren treballar amb seguretat.
Recorde quan els operaris de la neteja viaria passaven pels carrers del poble desinfectant tot allò que podien.
Recorde quan, de manera emocionada, eixíem tots als balcons a aplaudir als sanitaris que estaven a primera línia, lluitant per salvar les vides de les persones contagiades.
Records i records d’un mal somni del qual tots volem despertar i que acabe ja. Gràcies a les vacunes, cada vegada estem més a prop... Espere que prompte puguem reprendre tots els nostres projectes de futur, que ens puguem abraçar, tocar i besar, sense por. Que puguen veure els nostres somriures cada dia i en tot moment.
Tots i totes hem viscut aquesta pandèmia des d’una posició, amb unes responsabilitats diferents, però tots amb la mateixa preocupació. La seguretat per tal d’evitar contagis sempre va estar per damunt de tot en les decisions del govern municipal.
Voldria acabar aquest article com l’he començat, donant les gràcies a totes les persones que van anteposar la salut dels demés a la seua pròpia en els pitjors moments de la pandèmia. El poble de l’Alcora sempre estarà en deute amb vosaltres.
*Alcalde de l’Alcora
