Suscríbete

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Francesc Mezquita

AL CONTRATAQUE

Francesc Mezquita

Alguna cosa està canviant

No hem de ser pessimistes, respecte al present i futur de la societat espanyola. L’altre dia vaig agafar l’autobús urbà i després d’asseure’m em vaig adonar que hi havien dues persones assegudes en llocs diferents, que estaven llegint un llibre dels de sempre, prou gruixut. No llegien amb la tablet, ni amb l’e book, ni amb el mòbil, llegien un llibre i era la primera vegada que ho veia des de que agafe l’autobús urbà públic fa anys. Ah, ni tampoc el diari, ni el diari esportiu. Per cert eren una home i una dona d’uns cinquanta anys. Una visió força original en els nostres autobusos públics urbans i en la nostra societat. Igualment fa pocs anys, viajant en autobús de Castelló a Benicàssim em vaig asseure i immediatament un senyor es va posar al meu costat, però quan va començar el trajecte i vaig traure un llibre per llegir-lo, de seguida aquell senyor, d’uns quaranta anys, es va alçar per posar-se a un altre seient. Com no vaig preguntar, no vaig saber la causa del canvi, potser fora per no molestar o perquè l’incomodaria aquella visió, però em vaig quedar pensant que la causa podia ser el llibre.

Al respecte, també recorde que fa uns quaranta anys, un amic de Castelló, companys en la Universitat, resident a Londres aleshores, em va referir la seua sorpresa, en veure al metro o al bus urbà, moltes persones -treballadors manuals en aparença- llegint el diari cada matí en anar a la feina, o altres amb el diari a la butxaca de darrere del pantaló o en un lloc de la caçadora.

Fets puntuals, sintomàtics, d’una situació social envers la lectura de la societat en general, en la qual no es compten les lectures obligades dels estudiants de tots els nivells, ni el professorat que té la lectura i l’estudi la seua ferramenta de treball. Compta la gent que després de fer els estudis bàsics entra en el món laboral i comença la vida quotidiana, també compten els professionals dels diversos camps, que igual que la resta, una vegada acabada la seua tasca, agafa un llibre i es posa a llegir, potser un llibre de la seua matèria per millorar la seua formació, la qual cosa seria molt convenient, però també el que n’agafa d’un tema que l’interessa per la seua formació integral, per interès concret, per canviar de matèria i que puga servir de distracció en el temps lliure. Però llegir.

Llegir, com toca

Recorde que quan estava en temps laboral impartint classes a l’institut, en la classe de tutoria, preguntava les hores que dedicaven a estudiar o treballar intelectualment després de les classes, però puntualitzava que no em referia a fer exercicis de repàs de matemàtiques, d’anglés, o d’altra matèria, demanava quan de temps passaven en l’acte pur d’estudiar, es a dir, llegir comprenent un text, memoritzant-lo de tal manera que pogueren escriure sobre ell si l’ocasió ho demanava. Es a dir, llegir, com toca, en tots tots els sentits, fent resums traient allò que és important o secundari. Estudiar. Així, quan de temps passaven davant de la taula estudiant? En batxillerat no arribaven a les dues hores, el dia que tocava. Una altra cosa era el temps dels exercicis en els quals també s’havia de llegir. O en la setmana dels exàmens. Però la pràctica de l’hàbit de la lectura no apareixia en cap dia d’estudi.

Quan pregunten en les enquestes la gent en general diu que no hi ha temps, que en acabar la jornada laboral, no és el moment, que els llibres son cars, però les biblioteques segueixen a l’abast de tothom. També les llibreries d’ocasió fan un paper molt important.

Avui en dia el que no llig és simplement perquè no vol. Es veritat que també es pot sobreviure sense llegir, de fet en Espanya ho fa un 37,8% de la població que confessa que no ha llegit mai un llibre.

La lectura informa i forma, també obri l’horitzó de possibilitats, educa en la llibertat d’escollir perquè dóna a triar entre moltes més opcions. Educa en la diversitat. Fa repensar les idees preestablertes, però potser açò no agrada a molta gent, perquè canviar és sempre arriscat, és eixir de la cova del pensar on vivim des de fa temps. Què hi haurà allà fora?

Una altra cosa és l’aversió a la lectura, a adquirir nous coneixements. Es més còmode que inventen els altres, crec que ho deia Unamuno, o que l’espanyol menysprea el que ignora, segons A. Machado, realitats d’una societat que supose ha quedat en la història. Espere que aquests trets de l’ADN s’hagen esborrat amb la lectura.

Catedràtic d’Història

Compartir el artículo

stats