En una administració seriosa els pressupostos del 2022 haurien d’haver-se aprovat abans d’acabar l’any. A Vila-real, infeliçment, amb un equip de Govern de majoria absoluta, no ens lliurem de sopars nadalencs amb el cunyat que apunta a solucions miraculoses. I ens toca —de bon grat— estar treballant, analitzant la proposta rebuda la mateixa setmana, per tal de debatre-la en 10 dies.
Un pressupost que inclou l’encariment, per segona vegada en esta legislatura, d’un impost que afecta tot Vila-real independentment d’on estiga sa casa, tinguen llums de Nadal abans o després. La pujada de l’IBI i la pràcticament nul·la inversió són el resum dels pressupostos del darrer any. La transparència, un any més, brilla per la seua absència. Seguim sense saber el criteri per repartir la partida de comunicació. I de nou trobem un equip de Govern que improvisa de facto. No pot haver-hi pressupost sense previsió! El pressupost hauria de ser un document viu, per això l’excusa de no xifrar partides en estimacions concretes no té sentit. Un projecte de ciutat per a Vila-real passa per treballar en un pressupost real, madur i amb seny. Són els diners de tothom. Cal esclarir les nostres prioritats i enfortir el municipi.
El que passarà en el moment del debat és imprevisible, però després del pacte-pantomima amb Ciutadans per aprovar el pressupost del 2021 i les diferents representacions teatreres que hem vist als plens, amb debats pactats prèviament, que es lligen en veu alta com en una classe d’ESO o mocions d’este mateix grup que miraculosament es converteixen en «proposta anunciada» en premsa per l’equip de Govern, podem esperar qualsevol cosa. La realitat sempre supera la ficció.
*Portaveu de Compromís per Vila-real
