Suscríbete

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Fernando Navarro

Macrogranges i el passat

Durant l’estiu de 2019 amb el meu amic Dani vam estar uns dies amb la bici per la Serrania de Cuenca, una zona d’eixes de l’Espanya buidada amb enormes dificultats per fixar població. Eixos dies vam rodar per pobles com Villar de Domingo García, Buenache o Torralba, de menys de 500 habitants, amb alcaldies del PP i del PSOE escollides dos mesos abans. Ens vam quedar impressionats per la quantitat de pancartes que hi havia per tots eixos pobles contra la instal·lació de macrogranges i la seua contaminació. Estos dies que ha tornat la polèmica sobre els models de ramaderia per les declaracions del Ministre Garzón assenyalant els problemes de contaminació d’aqüífers per eixes grans granges intensives, i després de la reacció furibunda del PP, Vox i Ciudadanos, i també de dirigents socialistes d’eixes regions en una teòrica defensa del món rural, no he pogut pensar si aquelles pancartes les havia somniat, i fins i tot he buscat en l’arxiu del meu Instagram els stories que vaig pujar.

Discurs desfasat

Garzón té objectivament, científicament, raó, tot i que la ciència per sí sola no fa política. Però a més la posició de Garzón, crec, ja hui aglutina majories al seu voltant. I no sols d’ecologistes de les grans ciutats, sinó que la població dels entorns rurals són els primers ja en reivindicar una transició cap a models que els oferisquen més oportunitats i, a més, que ho facen des del respecte amb els ecosistemes que els envolten i que són els primers a valorar. Eixe discurs paternalista i urbanita que mira la realitat rural com si fos incapaç de modernitzar-se i condemnada a dependre de grans promotors de macrogranges industrials per tindre treball està desfasat. Els models per al sector primari que englobem dins del concepte d’agroecològics, de xicotets i mitjans productors, independents de grans intermediaris, ja tenen mil exemples que els inspiren. L’horitzó europeu per al sector agroalimentari és nítid i l’aposta és per incentivar la producció ecològica i la comercialització en canals curts sembla ferma --tot i que després els grans objectius es desdibuixen en les polítiques concretes, pel que fa a la nova Política Agrària Comú per al cicle 2023-27--. Per això resulta tant desmoralitzant que la majoria de les forces polítiques continuen a Espanya en postulats tan caducs, confiem que la mateixa ciutadania prompte els obligarà a rectificar les seues posicions.

Portaveu de Podem Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló

Compartir el artículo

stats