Creada en 1998 i constituïda formalment el 2001, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha anat vencent al llarg dels anys reticències i polèmiques estèrils, fins a convertir-se en el que hui és: la institució de referència que vetla per la nostra llengua, per l’actualització de la normativa i per la promoció de l’ús social del valencià. La meitat de la història d’aquesta institució cabdal per als valencians i valencianes ha estat capitanejada per un dels nostres, el vila-realenc Ramón Ferrer, premi 20 de Febrer i un dels noms més reputats en la investigació i divulgació de la nostra història. Ahir, Ramón Ferrer ens va acompanyar en la signatura del conveni de col·laboració entre l’AVL i l’Ajuntament, en el que serà un dels últims actes del vila-realenc en la presidència de l’entitat, que deixarà al març.
L’arribada de Ramón Ferrer a la presidència de l’AVL, l’any 2011, coincideix també amb la nostra arribada a l’Alcaldia de Vila-real i, amb mi, la d’un altre defensor i amant de la nostra llengua com va ser Pasqual Batalla, a qui no puc deixar de mencionar i recordar en aquestes línies. Potser va ser aquesta coincidència, sumada al fet que Vila-real va ser el primer municipi del País Valencià en comptar amb una Regidoria de Normalització Lingüística, el que ha fet que, en aquests 10 anys, la relació entre la nostra ciutat i l’AVL siga tan intensa, fluïda i profitosa.
Agrair tot el que ens ha aportat
Ara que Ramón Ferrer s’acomiada al març de la presidència, és moment de recordar i agrair tot el que ens ha aportat en aquests 10 anys, no només com a president de l’AVL sinó també, i sobretot, com a vila-realenc i estudiós de la nostra història. Com a mostra, dos dels seus últims treballs: Onomàstica de Vila-real a l’època medieval i La Vila-real del segle XIII, que presentarà en el marc de les pròximes festes fundacionals juntament amb Vicent Gil i que, n’estic segur, no deixarà indiferent a ningú. Un volum amb el qual volem encetar la Biblioteca d’Estudis Vila-realencs, que serà una de les potes principals de l’Institut d’Estudis Vila-realencs en el qual estem treballant, i que ens permet apropar-nos a l’enorme riquesa documental del nostre Arxiu Municipal.
Deia ahir Ramón Ferrer, en l’acte de la renovació del conveni de col·laboració, que «ser fill de Vila-real és per a tota la vida; ser president de l’AVL és temporal». I això és el que ha demostrat tots aquests anys: una estima i dedicació al nostre poble que va molt més enllà de qualsevol càrrec. Amb una relació estreta amb el nostre Ajuntament i les nostres tècniques de Normalització, Carme, Elena i Mònica; portant a Vila-real activitats de les moltes que organitza cada any l’AVL; amb estudis i investigacions úniques sobre la nostra història; ajudant-nos a promocionar i valorar el nostre poble a través d’una eina poderosíssima: el coneixement.
Per a Vila-real és tot un orgull haver comptat amb un dels nostres veïns com a president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua durant 10 anys. Estic segur que seguirem comptant amb ell per a nous i interessants projectes que tenim per davant. Tots ells, amb un denominador comú: l’estima pel nostre poble.
Alcalde de Vila-real
