Fa unes setmanes vaig acabar el llibre del periodista Kiko Arabí Ciudadano Zaplana: la construcción de un régimen corrupto (2019, Foca) i just fa uns dies la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil va tornar a ser notícia per les investigacions d’algunes administracions de la província dins del cas Erial. També estos dies s’ha publicat el llibre del jutge Joaquim Bosch La patria en la cartera, on raona sobre el funcionament històric i actual de les administracions i la seua corrupció. Eixes tres casualitats m’han fet raonar si la corrupció hui s’ha acabat en les nostres administracions, o més ben dit (la corrupció no acabarà, fins i tot s’ha estudiat des de la psicologia el percentatge de la població tendent a comportar-se al marge de la norma) si s’ha acabat la corrupció com a règim de poder.
Sense mecanismes suficients
Els escàndols de corrupció política han disminuït, i això és una notícia important, perquè la credibilitat de les administracions ja estava en nivells que les feien fins i tot perillar, i no precisament per ser superades per un sistema més emancipador per a les majories socials. Però la crisi de la institucionalitat que va donar origen, entre altres causes, primer al 15-M com a mobilització i després a Podemos --i a Ciudadanos-- com a noves eines polítiques s’ha atés i resolt? Durant estos anys s’ha reformat la Llei de Contractes per tractar d’evitar que grans empreses tingueren tant de control sobre els contractes públics i a Les Corts s’ha creat una Agència Antifrau. Però les conclusions a les quals arriben tant Arabí com Bosch és, primer, que les elits que van assolir tal condició precisament gràcies a la corrupció es mantenen en la cima i, segon, que en allò substancial l’administració no té encara mecanismes suficients per a evitar hui els grans escàndols de corrupció del passat.
Les reivindicacions de transparència i participació que fa uns anys van ocupar l’agenda pública s’han materialitzat en un augment de l’exigència ètica dels representants públics, i en això Podemos ha jugat un paper capdavanter, però no s’han materialitzat, malauradament, en unes dinàmiques internes de les institucions modernes i participatives, que fomenten la descentralització interna amb mecanismes de rotació i que faciliten la generació de contrapoders periodístics i ciutadans que facen millors a les administracions. Queda molt per fer.
Portaveu de Podem Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló
