El plus de perillositat és un d’eixos complements laborals que algunes empreses mantenen i que, casualment, els seus destinataris acostumen a ser només homes. D’ahí que després a un mateix treball no corresponga un mateix salari, perquè hi ha complements com ara disponibilitat, nocturnitat... a sovint vetats a les dones. I no va mal recordar-ho davant del 22F que reclamem acabar amb les desigualtats salarials entre dones i homes.
Però concretament, i sense deixar a banda la igualtat, les dones en política hauríem de reclamar el plus de perillositat. Anem a l’embolic de la setmana: Ayuso versus Casado. Qui té les de perdre?
I no defensaré jo la presidenta madrilenya, i menys gastant-se diners de mascaretes per beneficiar al seu germà, però és evident que si no fora perquè té una rellevància pública que amenaça Casado tot açò no hauria passat. Em recorda massa a quan Mazón va destronar a Bonig perquè no li fera ombra.
Sense anar-me’n fora de casa: Mónica Oltra està en la diana de la dreta, i no pel que ella haja fet ni per les lleis que hem aprovat i han canviat la vida --a millor-- de les persones, ni tan sols per desembossar la dependència i fer-la viable. No. Ella està constantment en entredit pel seu exhome.i ha alguna cosa més masclista que això?
les dones en política, i en l’empresa privada i en molts altres àmbits, no hem vingut a decorar, hem vingut a treballar. El problema estiba en què treballem molt i de valent però al remat hi ha qui encara no ens vol veure liderar. I a tot açò, l’escletxa per raó de gènere continua creixent, i les dones se’m fartat de pagar tan car el voler treballar.
*Síndica adjunta de Compromís a les Corts
